(Phagnalon saxatile, família de les compostes o asteràcies) Mateta llenyosa, ramificada i amb les tiges erectes i cobertes d’un toment fi de color blanc. Les fulles són estretament linears, amb els marges caragolats o revoluts cap al revers, on també presenten un dens toment blanquinós. Les floretes, com en totes les compostes, són grogues i sense llengüeta, i s’agrupen en capítols, que en aquest cas són solitaris i menuts, de 69 mm, ovoides (forma d’ou) i amb les bràctees involucrals més externes (cap a la base del capítol) reflexes o com corbades cap a fora. És una planta pròpia de llocs rocosos, costers asolellats on apareix freqüentment junt amb l’albellatge (Hyparrhenia sinaica).