Introducció
El 8 de maig de 1325, l’almirall Bernat de Sarrià atorgà la Carta de Poblament a Benidorm i això comportà la fundació del nostre poble. El 8 d’abril de 1666, 341 anys després, Beatriu Fajardo de Mendoza, senyora de Polop i de Benidorm, atorgava la segona Carta de Poblament amb la finalitat de repoblar la vila. Des de la fundació fins ara han transcorregut 690 anys d’història a través de la qual s’han anat bastint les peculiaritats que ens identifiquen i les similituds que ens agermanen amb els altres pobles de la comarca de la Marina Baixa i del País Valencià.
Benidorm, amb prop de set segles d’existència, ha estat, sobretot, un poble de navegants, mariners, pescadors i llauradors, gent de la terra i de la mar, però també de persones que s’han dedicat al comerç, a la indústria, a les lletres i a les ciències, de les quals hem heretat totes les variades possibilitats que tenim de comportar-nos. És un bagatge que, si bé s’ha transmés de generació en generació, també s’han incorporat noves maneres, formes i experiències que han fet reviscolar les que hem heretat i, al mateix temps, n’han desaparegut d’altres que no s’han adaptat al moment que es vivia.
Però durant la segona meitat del segle XX, Benidorm ha deixat de ser un poble per transformar-se en una ciutat on el turisme és el motor econòmic que no solament ha modificat l’aspecte urbà i natural sinó que ha substituït l’economia mil·lenària que s’extreia de la terra i de la mar. Aquest procés de substitució econòmica també ha comportat, en general, un canvi de costums, tradicions, oficis, professions, ús d’altres llengües i l’acollida de nous habitants procedents d’altres terres. En definitiva, un canvi de la manera de viure que, a major o menor velocitat, s’ha produït també a la resta de l’Estat, d’Europa i del món industrialitzat arran de la Segona Guerra Mundial.
Però, si bé tot això és cert, ni tot ha desaparegut ni tot s’ha oblidat perquè encara vivim dues generacions que hem vist transformar Benidorm. Els qui escrivim el Diccionari de Benidorm hem nascut, crescut i viscut al mateix temps que Benidorm naixia i creixia per als forasters que hi venien durant els mesos de juliol i agost a estiuar mentre que els nostres fills ja solament coneixen turistes. Però qui de veritat han viscut plenament tota la transformació han estat els nostres pares, gràcies als quals no solament tenim la memòria històrica de la vida quotidiana dels primers anys del turisme sinó també el record de l’esforç individual i familiar, físic i econòmic per fer possible la creació de la primera infraestructura urbana i turística de Benidorm. Ells són els veritables mereixedors de les medalles a l’esforç col·lectiu.
El Benidorm del turisme de masses que coneixem no és, ni de bon tros, el primer turisme que recalà buscant el nostre medi natural perquè ja el 1862 tenim constància documental de la presència de … forasteros que concurren en la estación de verano á tomar los baños de mar … És una llarga tradició turística la que Benidorm té perquè l’espai geogràfic que ocupem determina unes condicions naturals que l’ha fet atractiu des del segle XIX. Si bé en un principi el turisme era complementari a l’economia de la terra i de la mar, el turisme de sol i platja ha esdevingut a hores d’ara l’única font d’ingressos, la qual cosa planteja no pocs reptes de cara al futur.
El Diccionari de Benidorm recull set-cents anys de vida col·lectiva perquè es pretén que el lector que el consulte tinga una idea, tan general com siga possible i tan concreta al mateix temps, del que els habitants de Benidorm del passat i del present han fet pel nostre poble, per la nostra ciutat, com el que ells mateixos han arribat a ser. És per tot això que es concreten aspectes que necessàriament s’han de conéixer per saber com i de quina manera hem arribat a l’actualitat, coneixements que amb interés i temps podem trobar escampats en no molta bibliografia i en documents d’arxius i biblioteques.
El treball de totes les persones que participem en el Diccionari de Benidorm fa possible que en un mateix volum, en una mateixa web, puguem desmentir la qualificació de Benidorm com un pueblecito de pescadores que des dels anys 50 del segle XX fins ara hem escoltat, no solament per inadequada sinó, en el millor dels casos, per inexacta. La consulta del Diccionari de Benidorm trau a la llum informacions de trajectòries professionals com d’esdeveniments que mai fins ara no havien estat publicats, de la mateixa manera que es pot trobar una àmplia informació de les més diverses matèries que ens apropen al Benidorm real d’ara i de sempre.
L’elaboració del Diccionari de Benidorm no és conseqüència de l’apassionament per la terra que ens ha vist nàixer o ens ha acollit perquè si solament haguérem posat passió hauríem oblidat el principi de l’objectivitat en el tractament de totes i cadascuna de les entrades que han estat estudiades. L’estima que hem posat en el Diccionari de Benidorm comença i acaba amb el desig de posar a l’abast de tothom les veritables dimensions del nostre poble, de la nostra ciutat.
L’any 2003, els autors i les autores del Diccionari de Benidorm havíem enllestit l’obra i deuria d’haver-se publicat però no va ser així fins ara, l’any 2016, que s’edita en una aplicació web i una app per a dispositius mòbils. Aquesta tardança ha tingut de positiu que el Diccionari de Benidorm s’incompore al món actual a través de la informàtica. S’ha passat del projecte inicial en paper al projecte final en una web i s’ha ampliat el Diccionari amb articles de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). Sens dubte, els beneficis per al coneixement són l’actualització constant dels articles, la qual cosa fa que el Diccionari de Benidorm siga una publicació dinàmica tal i com és la vida de la ciutat.
El Diccionari de Benidorm, amb més de mil cent articles i més de mil imatges, comença a caminar, a navegar, a llaurar per les vostres mans, pels vostres sentits. Des de la primera paraula fins a l’última, els autors i les autores desitgem compartir el treball que hem elaborat perquè serà la manera de trobar-nos més prop del coneixement de la nostra ciutat, tant pels qui han viscut la història més recent com pels jóvens que han de transformar la realitat.
Pasqual Almiñana Orozco
Director del Diccionari de Benidorm