És la transmissió a llarga distància de missatges escrits sense transport físic on el missatge és transformat en senyals mitjançant codi morse (vegeu morse, codi TIC.). 

A diferència de la telegrafia, que funcionava amb cable, també existia la radiotelegrafia o telegrafia sense fils. Aquesta consistia en l’enviament de senyals electromagnètiques de ràdio mitjançant estacions de ràdio. Va aparéixer gràcies a la conjunció entre el codi morse inventat per Samuel Morse l’any 1844 i l’emissor d’ones de ràdio inventat per Marconi l’any 1881. Tant una com l’altra utilitzaven el codi morse per transformar el missatge de text en ones, unes ones electromagnètiques i les altres ones elèctriques.

Així, i mitjançant la radiotelegrafia, l’any 1901 ja va ser possible comunicacions transatlàntiques. És per això que, la radiotelegrafia va ser fonamental per a comunicar amb transport marítim on altres comunicacions no eren possibles.

Molts dels benidormins que eren navegants en la Compañía Transatlántica (vegeu Transatlàntica, Companyia HIST), també anomenats hòmens de mar, eren telegrafistes i utilitzarien la radiotelegrafia des de les navegacions per a comunicar-se des dels vaixells tant amb altres vaixells com amb terra. (vegeu telegrafista TIC.)

Els cables submarins més a prop de Benidorm eren els de Xàbia, ja que el cap de la Nao era el punt més a prop de la mar. 

La telegrafia transformava el missatge de text del telegrama (vegeu telegrama TIC.) enviava missatges en codi morse que eren transformats en senyals elèctriques per un telègraf elèctric que l’enviava pel mitjà posant-se en contacte amb un altra estació telegràfica.

Més tard, amb la tecnologia tèlex ja era possible enviar un telegrama mitjançant els cables de la línia telefònica. Benidorm va començar a enviar telegrames per telèfon l’1 de novembre de 1975 amb un preu de 10 pessetes per als abonats al servei i de 200 pessetes per als no abonats.