Per aquest nom vulgar es coneixen diverses espècies del gènere Sideritis (família de les llaviodes o lamiàcies) que descrivim a continuació. (Sideritis leucantha ssp. leucantha és el rabet de gat que tots coneixem, el més comú; és una mata que no aplega a 0’5 m d’alçada, amb tiges verdoses o blanquinoses degut a l’indument que pot cobrir-les; igual que la majoria de les labiades, és una planta molt aromàtica, de tiges quadrangulars, fulles simples i oposades i corol·la típicament bilabiada; les flors són clarament zigomorfes, és a dir, presenten simetria bilateral; el calze està dividit en cinc peces i compten amb quatre estams amagats dins el tub de la corol·la, de manera que no són visibles des de l’exterior; les bràctees des d’on naixen les flors són prou més amples que les fulles que són generalment estretes, i amb el marge un poc dentat; les flors es disposen en glomèruls o verticils distanciats entre si; forma part de timonedes seques heliòfiles i la seua distribució és molt reduïda, ja que es tracta d’un endemisme iberollevantí limitat a les comarques sud valencianes de clima més sec. Sideritis chamaedryfolia és una mata llenyosa, pilosa i ramificada des de la base, té les fulles amb el limb dividit en lòbuls fins prop de la meitat de la seua amplària, amb forma d’ou o d’espàtula; la inflorescència és laxa, dividida en glomèruls al llarg d’un eix; floreix de març a maig i les flors tenen una corol·la bicolor i un calze verdós i cobert de pèls; habita en els clars de matollars secs, instal·lats sempre sobre sòls arenosos, en àrees interiors amb clima sec, encara que aplega al litoral; el seu nucli principal se situa en les comarques interiors del nord d’Alacant, en els voltants de Biar i Villena, des d’on irradia a la comarca valenciana de la Vall d’Albaida i la serra Gelada. Sideritis leucantha Cav. ssp. albicaulis és una planta llenyosa, coberta d’un tapís de pèls que li dóna un aspecte blanquinós o grisenc; les fulles són linears i les flors es disposen en glomèruls distanciats entre si, sobre un eix que, a diferència de les altres subespècies de S. leucantha, està densament coberta de pèls llargs erectes i aspres; floreix d’abril a juliol i les flors tenen un calze amb un anell de pèls en el seu interior i una corol·la bicolor; habita en els clars de matollars o pasturatges secs calcaris, entre 50 i 200 m d’altitud; resulta endèmica del litoral iberollevantí de la península Ibèrica, tenint el nucli principal de distribució en el litoral alacantí, amb poblacions en València, Castelló i Tarragona.