(Muraena helena, família dels murènids) Peix de l’ordre dels anguil·liformes que ateny 1,3 m de llargada, de cos llarg, cilíndric, comprimit a la regió caudal, i cobert d’una abundant secreció mucosa per a contrarrestar la manca d’escates. Té aspecte serpentiforme que s’acusa per la mancança d’aletes pectorals i ventrals. Les úniques aletes de què disposa, la dorsal i l’anal, són poc altes i estan unides entre elles. La boca és gran, amb dents fortes, obtuses o agudes, i disposades en una o diverses rengleres a la maxil·la i el vòmer. Els orificis nasals formen unes prolongacions tubulars a l’extrem de la mandíbula superior. La coloració és molt variable, de marró molt fosca fins a tonalitats més vermelloses, però sempre ornada amb nombroses taques i franges irregulars grogues o blanquinoses. Habita als caus i les clivelles de les roques, a poca profunditat, on viu solitària i sedentària. És un animal molt voraç que caça, a l’aguait, altres peixos, crustacis i mol·luscs. Són molt agressives, quan són destorbades, i la seua mossegada és verinosa a causa de les substàncies tòxiques que tenen a la mucosa bucal. Aquesta espècie és molt comuna a la Mediterrània, però també es distribueix per l’Atlàntic oriental i es capturada amb palangres de fons i nanses.