(Mullus sp, família dels múl·lids) Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, amb dues espècies molt semblants. Aquestes són el moll de fang i el moll de roca.Tenen les dues aletes dorsals i la caudal molt escotada. Es diferencien pel seu perfil cefàlic, que en el moll de fang és més inclinat. S’alimenten d’invertebrats, els quals cerca movent la sorra del fons amb dues barbes tàctils que presenten sota el mentó. La seua carn és molt apreciada i és molt comú a la Mediterrània. Es pesquen amb arts de ròssec i tresmalls. 1. Moll de fang (Mullus barbatus barbatus) És una espècie bentònica, que viu sobre substrats fangosos i arenosos a fondàries compreses entre 1 i 100 m. La mida màxima d’aquest peix se situa al voltant dels 30 cm, però normalment els exemplars fan entre 10 i 18 cm. Té un color rosa pàl·lid, bé que una vegada mort es fa més intens, també pel fet que se li solen traure les escates. L’època de fresa és entre els mesos de maig i juliol. 2. Moll de roca (Mullus surmulentus) Trobem aquesta espècie sobre fons durs, de roca i conglomerats, o bé arenosos. De color pàl·lid i sobre aquest fons, presenta una banda longitudinal vermella, que va des de l’ull a la cua i unes altres tres groguenques. Solen fer al voltant d’un 25 cm, però sembla que pot arribar atènyer els 40 cm de llargada. Té un període de reproducció ampli, entre l’abril i l’agost. Malgrat que es pot localitzar entre els 20 i 370 m de fondària, se sol pescar als voltants dels 100 m.