(Laurus nobilis, família de les lauràcies) És un arbre que pot assolir els 6 m d’alçària, perennifoli i de copa densa i irregular i tronc dret amb l’escorça llisa. És una planta dioica o polígama, és a dir que hi ha llorers que donen fruits (els individus femenins) i d’altres que no en donen (els individus masculins). Les fulles són dures o coriàcies i resten tot l’any, amb forma lanceolada i recorregudes pel revers per un nervi principal clar i ben notori. El seu marge és sencer i amb una línia traslúcida quan les observem a contraclaror. No obstant tot això, les fulles del llorer són inconfussibles pel seu olor. Les flors, que apareixen pel març o abril, naixen en l’extrem de les branquetes, reunides en grupets de 5 en l’axil·la de les fulles. Totes tenen 4 peces creuades balnquinoses, però mentre les masculines tenen uns 12 estams només, les femenines tenen 4 estams abortats amb filaments només i al centre l’ovari que es convertirà en el fruit, una baia de color negrós. El llorer és un arbre amb distribució mediterrània, encara que a casa nostra és rar de veure’l asilvestrat. Les seues fulles tenen aplicacions culinàries i s’ha utilitzat en medicina. El llorer és considerat com símbol de triomf. A Benidorm trobem una bona representació d’aquesta espècie al parc de l’Aigüera, on n’hi ha més de 170 exemplars.