(Urginea maritima, família de les liliàcies) Planta perenne, coneguda pels seus bulbs, similars a cebes grosses, que en moltes ocasions apareixen desenterrats com si la seua gran mida els impedira de penetrar completament a la terra. Eixos bulbs són molt grans, de fins 15 cm de diàmetre, i d’ells naix, després de les pluges tardorals, com una roseta de fulles basals llargues, carnoses, planes llustroses, que apareixen després de la floració, sense coexistir amb ella. Les flors es situen al llarg d’una tija a manera d’espiga llarga, multiflora, amb més de cinquanta flors, cadascuna amb un rabet d’uns 2 cm, sis tèpals blancs, d’1 cm aproximadament, amb una línia purpúria enmig, que envolten sis estams i un ovari o gineceu que es transformarà en un fruit capsular redó de tres compartiments i amb solcs. La ceba marina és una planta termòfila de distribució mediterrània que no abandona les terres litorals o càlides. Sol fer se a les zones pedregoses o de sòls esquelètics i floreix entre agost i setembre.