(Quercus ilex ssp. rotundifolia, família de les fagàcies) És un arbre ben corpulent que quan és vell presenta un tronc gruixut, d’escorça fosca i clivellada, i una espessa capçada ampla i arrodonida, capaç de produir ombra densa. Les fulles són dentades o fins i tot serrades i un poc espinoses, coriàcies i completament opaques, cobertes per damunt d’una pilositat menuda de color gris blavós. Les flors masculines es disposen en aments penjants de color daurat i les femenines, en grups de dos o tres, estan envoltades per un involucre. El fruit és una bellota, de sabor més agradable que la del coscoll. Els carrascars, estesos per tot l’àmbit mediterrani, han estat molt explotats per obtenir carbó fins al començament del segle XX; després s’han tallat per a obtindre terres de conreu i quan aquestes s’han abandonat han sigut repoblades per pins; açò fa que hui tinguem molt poques representacions del carrascar típic mediterrani. La fusta de la carrasca, compacta, molt dura i resistent, era usada per a fer mànecs, eines i rodes de carro. Dins la ciutat també podem trobar aquest arbre plantat com a ornamental al parc de l’Aigüera, on n’hi ha més de 50 exemplars.