(Sarpa salpa, família dels espàrids) Peix de l’ordre dels perciformes que no sobrepassa el 35 cm, però pot fer fins 45 cm de llargada. Té el cos ovalat, amb el cap xicotet i un musell obtús on, subterminalment, es pot trobar la boca proveïda de dents xicotes i tallants. L’aleta pectoral és curta en relació amb la d’altres espàrids. És de color verd argentat amb una dotzena de bandes daurades estretes que li recorren longitudinalment els flancs. És pròpia dels fons rocosos o arenosos coberts d’algues, fins als 70 m de profunditat. De costums gregaris, forma bancs que poden estar formats per nombrosos individus. És essencialment herbívora, però ocasionalment també consumeix petits crustacis. La pesca de la salpa, que es realitza amb volantins, nanses i petits ormeigs, és molt irregular i poc important, perquè la seua carn no és gaire apreciada. És correcte dir-li saupa, i a Benidorm s’empren el dos noms per a referir-se a aquesta espècie.