(Rosmarinus officinalis, família de les labiades) És un arbust de fins a 1’5 m d’alt, sempre verd, aromàtic i molt ramificat. Les fulles naixen enfrontades i tenen forma linear amb el marge regirat cap avall, verdes per l’anvers i, a causa d’un toment o tapís de pèls blanquinós, blanques pel revers. On s’enjunten les fulles amb la tija, és a dir, a les axil·les, naixen les flors assentades, reunides en curts glomèruls. Floreix tot l’any i cada flor compta amb un calze bilabiat (dividit en dues meitats que semblen els llavis d’una boca) i una corol·la, també bilabiada, de color blau pàl·lid, i dos únics estams fèrtils. De distribució mediterrània, forma part de brolles serials, on moltes vegades és dominant, des de pràcticament el nivell del mar fins a les muntanyes interiors, exceptuant les parts més altes. És estimulant, tonificant, vulnerari, afrodisíac, bo contra les varius, bona planta mel·lífera, bona espècie per a diferents guisats i cremada serveix per fer fugir els insectes.