(Xyrichthys novacula, família dels làbrids) Peix de l’ordre dels perciformes, d’uns 20 cm de longitud, presenta un cos alt i molt comprimit lateralment, i el cap també és molt alt, curt i de perfil anterior gairebé vertical. L’ull, que és petit, se situa prop del perfil dorsal, i la boca, menuda, horitzontal i de llavis prims, duu una sola renglera de dents punxegudes; davant de cada mandíbula hi ha dues canines corbades. Les escates són grans i es disposen pel cos, llevat del cap, que gairebé és un. La línia lateral és interrompuda. Les aletes dorsal i anal són llargues i baixes; la caudal és arrodonida i coberta d’escates a la base. El seu dicromatisme, permanent, no és tan acusat com en d’altres làbrids. Així les femelles són de coloracíó vermella, amb bandes horitzontals ondulades blaves, que són més evidents a la regió cefàlica; en canvi, el ventre és blanquinós i l’aleta dorsal és groga amb línies roses sinuoses i l’aleta anal és rivetejada de blau i té ocels rosats. En el cas dels mascles, el color de fons també és vermell, però les taques i les ratlles són verdoses i grisenques en compte de blaves. Viu en fons d’arena fina i de fang, fins a una profunditat de 35 m. És hermafrodita proterogínica. El mascle en reproducció defensa un territori d’uns 400 m2, al centre del qual hi ha un cràter de 40 cm de diàmetre, on s’ensorra de nit. En aquesta àrea hi ha un grup fix de femelles, cadascuna amb un territori propi i amb el seu amagatall nocturn. Es reprodueix de juny a agost i la fresa és pelàgica. A partir dels 3 anys la femella experimenta la inversió sexual, quan aproximadament fa uns 17 cm; el mascle viu fins als 5 anys. S’alimenta de mol·luscs, de crustacis i de petits peixos.