(Crocidura russula, família dels sorícids) Mamífer de l’ordre dels insectívors que mesura sumant cap i cos entre 5’8 i 8’45 cm, i la cua entre 3’4 i 4’7 cm. Té el pelatge dens i curt i la coloració és variable en funció de l’edat i l’època de l’any. Els individus joves són grisos i els adults a l’estiu tenen el dors i els flancs marrons i el ventre gris però tendint a marró; a l’hivern el dors és gris amb reflexos argentats. A mesura que avança l’hivern va adquirint un to vermellós al dors i marronós al ventre. Les dents blanques, les orelles ben visibles i els pèls llargs dispersos de la cua són trets distintius. Habita a llocs oberts com vorades de bosc, marges dels camps o clarianes de bosc de llocs mediterranis. Sobretot a l’hivern, és habitual prop de pobles, camps o granges. És diürn i nocturn, agressiu i voraç. S’alimenta de petits invertebrats, amb una augment dels cucs de terra a l’hivern. El seu cicle vital està molt condicionat per factors climàtics. Els joves de les primeres ventrades de l’any arriben a la maduresa sexual durant el mateix any. La mitjana de ventrades per femella és de quatre. La gestació dura de 27 a 30 dies. Després d’uns 17 a 22 dies de lactància ja poden independitzar-se. La vida mitjana va dels 17 mesos fins als 24. Els carnívors i ocells rapinyaires, sobretot nocturns, el tenen com a aliment.