(Prunus dulcis, família de les rosàcies) Són arbres que no solen passar dels 4 o 5 m d’alçària, encara que si es troben en bona terra poden assolir els 10 m. De joves tenen una escorça fina que amb el pas dels anys es fa rugosa i clavillada. Les fulles, que apareixen després de les flors, tenen forma entre el·líptica i lanceolada. És un arbre de floració primerenca (el ple de la floració és en el mes de febrer) i les flors, solitàries o en parelles, són de color blancrosat amb el calze curt i ample i molt obert. El fruit, l’ametla, tomentosa (amb pèls entrellaçats que formen un tapis continu) i de forma ovoide, necessita al voltant de vuit mesos per a madurar; en eixe temps la part carnosa va assecant se poc a poc, s’endureix, es fa corretjosa i acaba desenganxant se del pinyol, que conté en el seu interior la llavor comestible. De distribució lateiraniana, l’atmeler és un cultiu de secà molt estés a les nostres terres per la seua importància com a producte alimentari; s’utilitza sobretot per a fer pastes i és molt conegut per ser l’ingredient principal del torró.