(San Esteban de Pravia, Astúries, 1875-València 1947) Periodista i escriptor. Tot i que no va nàixer a Benidorm, es tracta d’una personalitat relacionada amb aquesta ciutat, de la qual eren naturals el seu pare Josep Thous i Orts i els seus oncles Gaspar i Manuel. Des de ben menut va residir a València, on fundà la revista El Gladiador i col·laborà en El Criterio i El Palleter, que editaven el seu oncle Gaspar i el seu pare. Posteriorment, va escriure també en les pàgines de El Correo Valenciano i El Correo (1899-1910). Fou el fundador i director de la revista literària El Guante Blanco (1912-1918) i de El Sobaquillo, setmanari de temàtica taurina. Així mateix, va dirigir La Correspondencia de Valencia, òrgan del partit Unió Valencianista, que va presentar l’autor com a candidat en diverses eleccions municipals. Dins del gènere dramàtic va escriure diverses comèdies i sarsueles, com De Carcaixent i dolces, Portfolio de Valencia, Moros y cristianos, La escala de Jacob, A la vora del riu, mare, Ama, hi ha foc?, Foc en l’era, L’últim lleó, El dragó del Patriarca, El rei de les auques i La cua de la rabosa. És l’autor de les lletres de la versió valenciana i castellana de l’himne de l’Exposició Regional Valenciana, amb música de Josep Serrano, esdevingut actualment himne oficial de la Comunitat Valenciana. Publicà poemes en diverses revistes i obtingué la flor natural en els Jocs Florals de València de l’any 1901. Va promoure i va dirigir, durant la Segona República, un museu etnogràfic en la ciutat de València. (Revisat,10-11-16).