(Benidorm 1871- ?) Filla única del periodista i escriptor Josep Thous i Orts i de la poetessa Antònia Orts i Linares, tots dos, així mateix, benidormers. Quan tenia només tres anys, la seua família, d’ideologia fervorosament carlista, es va traslladar a Astúries amb motiu de l’allistament del pare en l’exèrcit del Nord, que defensava la causa tradicionalista de Don Carlos, el pretendent de la corona espanyola. Com que l’avi matern d’Àngels, Josep Orts, exercia de metge titular en la ciutat asturiana de Pravia, aquest es responsabilitzà de la família mentre Josep Thous participava en la guerra. El 1882, Àngels Thous, després d’haver cursat els primers estudis en l’escola pública de Pravia, ingressà en el selecte col·legi del Santo Ángel de la mateixa ciutat, regentat per monges franceses, on romangué fins al 1884. Una vegada finalitzada la guerra carlista, la família s’instal·la definitivament a València, ciutat on Àngels cursa amb èxit el Batxillerat, primer, i Magisteri i Belles Arts, després. Posteriorment, va exercir com a professora en el famós col·legi de França de la ciutat de València.

La seua carrera literària s’inicià molt jove, quan només comptava catorze anys, i anà consolidant-se amb el pas del temps sense solució de continuïtat. Va escriure en diaris i setmanaris valencians tals com El Mercantil, Las Províncias, El Correo, La Sorpresa, El Eco del Magisterio i El Criterio, així com en El Alicantino, de la ciutat d’Alacant. La temàtica dels seus escrits abraça un ampli ventall temàtic: pedagogia, antropologia social i cultural, art… Entre els treballs que va publicar té un interés especial el titulat “Un recuerdo de mi pueblo: el Domingo de Pascua”, aparegut en El Criterio de València el diumenge 17 d’abril de 1892 (número 23). En aquest text evoca amb l’emotiva nostàlgia de la llunyania i amb tot luxe de detalls, la commemoració del Diumenge de la Pasqua de Resurrecció a Benidorm, especialment tot el que fa referència a la processó matinal de l’encontre de la Mare de Déu amb Jesucrist Ressuscitat, en el qual un àngel, representat generalment per una xiqueta, pronuncia la cèlebre “Ambaixada”, text poètic en vers que l’autora reprodueix en el seu treball. Així mateix, en El Criterio del 30 de març del mateix any publicà l’assaig “Pedagogia teórica: de la educación en general”. Finalment, cal esmentar també la seua traducció castellana de El Hechicero, d’Alfred dels Essarts (València, 1887), novel·la moral que se situa en les antípodes de la narrativa naturalista promoguda aleshores a França per Emile Zola. (Revisat, 8-11-16).