Planta de la família de les llaviades (Salvia officinalis) de 2 a 3 pams d’alçària, flors blau violeta, olor aromàtica i sabor amarg, que floreix a partir de maig fins a finals d’estiu. Es troba de forma natural a les nostres serres i també era freqüent als nostres jardins, on es deia que mai no podia faltar per la gran quantitat de propietats curatives que se li atribueixen. Conté sals, càmfora, alcohols i altres substàncies. Posseeix propietats semblants a l’atropina. És febrífuga, regularitza la menstruació i és hipoglucemiant. S’empra en forma de tisana o en forma de vi de sàlvia que es prepara macerant-la amb vi blanc durant un novenari. La sàlvia té propietats antisèptiques, per això és molt útil per a desinfectar ferides, esbandir-se la boca o enfortir les genives.