Lloc obert o tancat on es fan sopars, amenitzats per espectacles musicals, i/o balls amb musica en directe. La sala de festes d’estiu a l’aire lliure era un lloc acotat amb una pista de ball, un escenari per als músics, taules, una barra de bar i uns serveis. A principi dels anys 60, brollaren tota mena d’alternatives de diversió nocturna, una de les quals seria la sala de festes. Entre les primeres, tenim El Burro, que durant uns anys ocupà la casa de la família Martorell a l’Almafrà, aquesta sala tingué una plaça de bous (tentadero) de 20 m de diàmetre. En 1961 obriria El Bolero, a la platja de Ponent (actualment Edifici Bolero), també El Safari, prop de la carretera de circumval·lació a la partida de Fluixà i el mateix any es demana llicència per a reconvertir el Campet en sala de festes. El 1962, La Cueva, posterioment La Carabela, (partida de l’Armanello). En 1971, Granada, al cantó de l’avigunda Dr. Orts Llorca i l’avinguda d’Alfonso Puchades, una sala de festes tancada, amb un projecte de l’arquitecte J. Manuel Domínguez. I del mateix any és El Alcázar, que després d’un temps s’anomenarà Sevilla i actualment és la discoteca Scream. De totes aquestes sales de festa, tan sols ens ha arribat el Benidorm Palace (vegeu Benidorm Palace ARQUIT.) la més monumental de totes quantes hi va haver.