Planta rutàcia (Ruta graveolens) perenne, de 2 a 4 pams d’alçària, de flors grogues disposades en ramellets terminals, de quatre pètals dentats i forta olor característica. L’essència és rica en rutina, que augmenta la resistència dels capil·lars sanguinis i té propietats antihemorràgiques per la qual cosa s’ha emprat en hemoptisi, hematúria i altres estats hemorràgics. Té propietats antiescorbútiques per la seua riquesa en vitamina C. El principal ús popular de la ruda prové de les seues capacitats contràctils de la musculatura uterina i per això s’ha emprat en l’estimulació de la menstruació. A dosis més altes, però, té propietats abortives i pot ser perillosa. L’oli de ruda es prepara per a ús extern. La preparació consisteix a macerar ruda fresca acabada de florir, prèviament desfeta al morter, amb oli d’oliva i deixada al sol durant quaranta dies. Aquest oli s’empra en friccions contra el reumatisme i dolor articular.