Xàrcia en forma d’embut que comença per cent malles i acaba per quatre-centes. Després s’arma fins al plom. Una vegada armat el plom, li posen els tirants que van per dins a través de la boca d’entrada dels tirants. També duu un cap anomenat revissa que s’amarra a la monyiqueta. La revissa entra per la boca de l’embut. Del rall és característica la minva, és a dir, la reducció progressiva de la malla de la xàrcia per a poder donar la forma d’embut. La minva s’aplicarà a d’altres enginys com el bou o l’almadrava.

El rall ha quedat com una activitat lúdica i esportiva. Per a efectuar aquesta pesquera els hòmens anaven per la vora de la mar i, quan veien un peix, s’atracaven tot el que podien i rallaven –llançaven el rall. Les plomades copaven el peix com si fóra un paraigua i el pescador estisava la piola, que és el fil prim de la revissa, i les plomades es tancaven. Les captures més usuals eren peix de badia com la llissa i el mabre, per això la platja arenosa de Benidorm era un lloc ideal per a la pesca amb el rall.