Certamen literari instituït per l’Associació de Veïns “L’Illa” de Benidorm l’any 1979, amb una doble finalitat: per una part, promoure la creació literària a la comarca de la Marina Baixa, i, per altra, commemorar la data històrica del 25 d’abril, aniversari de la Batalla d’Almansa, i, consegüentment, de la pèrdua dels drets forals de l’antic Regne de València. El certamen va arribat a tenir set edicions, si bé, a partir de la cinquena (1984), a causa de la crisi de l’entitat fundadora, va ser assumit per l’Ajuntament de Benidorm, a través del Consell Municipal de Cultura.

En les dues primeres edicions (1979 i 1980), es van establir quatre premis de 20.000 pessetes cadascun per a les modalitats de poesia i narrativa curta en valencià i en castellà, respectivament. Les obres que resultaren guardonades en la convocatòria de 1979 van ser els poemaris Les quotidianies d’Arístides, de Rafael Gomar i Lloret (Altea), i El camino, de Miquel Martínez i Sàez (la Vila Joiosa), així com el recull prosístic Fulls de resistència humana, de Francesc Soldevila i Sebastián (Benidorm). A més a més, van rebre accèssits els llibres de poemes No són res o són pluja que ve i va de la terra a la mar, d’Eduard Santamaria i Pla (Benidorm), Car segur sóc dels bens enamorats, de Francesc Soldevila i Sebastián (Benidorm), i Tiempos de sombra y silencios, de Miquel Pérez Soldevila (Benidorm). Al seu torn, en l’edició de 1980 van ser premiats els poemaris Fosc racó d’amor, d’Eduard Santamaria i Pla (Benidorm), i Poemas minerales, de Miquel Pérez Soldevila (Benidorm), i obtingueren accèssits el recull Poemes d’abril a la ciutat i d’altres trànsits, de Pasqual Almiñana i Orozco (Benidorm) i el llibre prosístic Chapuzas, de Julio Cermeño (la Vila Joiosa). En aquestes dues convocatòries inicials, els premis es van lliurar en el transcurs de sengles sopars populars celebrats al restaurant Sebastià de Benidorm, i comptaren com a mantenidors amb el professor i erudit local Jaume Ferrando i amb el periodista i escriptor gandienc Gonçal Castelló, els quals glossaren la significació de l’efemèride, respectivament, en els actes de 1979 i 1980. Les obres premiades en aquestes dues primeres edicions es van publicar en el volum Fulls de resistència humana (AA.DD., 1981), que manlleva el títol d’un dels treballs guardonats i que porta un pròleg del poeta Lluís Alpera.

A partir de la tercera edició (1981), es van suprimir les modalitats de poesia i narrativa en castellà, es va ampliar l’àmbit de procedència dels autors a tot el domini lingüístic de la llengua catalana i es van incrementar les dotacions econòmiques, que passaren a ser de 50.000 pessetes per a cada modalitat. En la convocatòria de 1981 es va declarar desert el premi de narrativa, mentre que en la de poesia va recaure en L’emmoxaidor dels estels, de Manuel Joan i Arinyó (Cullera), amb accèssits per als reculls Passeig per la vida, la mort i l’amor, de Manuel Pérez Saldaña (València) i Cançons de poca veu, de Maria Teresa Coves (Elx).

En la quarta edició (1982) va ser el mateix Manuel Pérez Saldaña (València) qui va obtenir el premi, en la modalitat de poesia, per la seua obra Silencis i paraules, mentre que el premi de narrativa va quedar desert i només es va concedir un accèssit a La tornada, de José Antonio Sánchez Moreno (la Vila Joiosa). Ni en la tercera ni en la quarta edició es van fer els tradicionals sopars de lliurament dels guardons. Després del parèntesi de 1983, motivat per l’esmortiment de l’Associació de Veïns “L’Illa”, els “Premis Abril” ressorgiren sota el patronatge de l’Ajuntament de Benidorm i, una altra vegada, es reprengueren els actes públics d’entrega dels premis.

En la cinquena edició (1984) va ser premiat, en la modalitat de poesia, Reculls d’arena, de Miquel López Crespí (Sa Pobla, Mallorca), i, en la de narrativa breu, Quan van dir-m’ho no m’ho creia, de Jordi Viader i Riera. Aquestes obres, juntament amb les guardonades en la primera convocatòria dels nous “Premis Ciutat de Benidorm”, convocats així mateix per l’Ajuntament de la ciutat, van ser editades en el llibre Premis Literaris “Ciutat de Benidorm” (AA.DD., 1985).

En 1985, ja en la sisena edició del certamen, les dotacions econòmiques dels guardons passaren a ser de 75.000 pessetes, en la modalitat de poesia, i de 100.000 pessetes, en la de narrativa. El premi d’aquesta última modalitat va ser declarat desert, mentre que el de poesia recaigué en El paladar de la terra, de Damià Huguet (Campos, Mallorca). En aquesta ocasió, l’acte de lliurament dels premis es va traslladar a les instal·lacions de la “Ciudad Patricia”, on, després del sopar en el qual es van donar a conéixer les obres premiades, es va oferir un espectacle poeticomusical a càrrec de Lluís Alpera i el Trio Maderna.

Finalment, en 1987, sense cap acte públic, tingué lloc la setena i última convocatòria del certamen, ara amb un sol premi de narrativa en valencià, dotat amb 500.000 pessetes, que recaigué en Gens, de Manuel Joan i Arinyó (Cullera). Al llarg de les set edicions dels “Premis Abril”, van formar part dels jurats corresponents prestigioses personalitats de la creació literària i del món acadèmic, com els poetes Vicent Andrés i Estellés, Josep Maria Llompart, Lluís Alpera, Jaume Pérez Montaner, Emili Rodríguez Bernabeu, Enric Llobregat, Gaspar Jaén i Urban i Vicent Valls i Gonsàlvez, el novel·lista Josep Palomero i Almela i els professors Antoni Ferrando, Rafael Alemany, Jordi Colomina, Joan Ponsoda i Mari-Pau Vila i Pastor.

A grans trets, resulta fàcil establir un punt d’inflexió entre les dues primeres edicions d’aquest concurs literari i la resta: mentre que les primeres patien les conseqüències de restringir l’àmbit de procedència geogràfica dels autors a la Marina Baixa (participació limitada, repetició d’autors, qualitat sovint discutible…), les altres, si bé perderen el caliu popular de la primera hora, es van beneficiar de la supressió d’aquesta limitació (major participació, diversitat i, per tant, qualitat); en aquest sentit, n’hi ha prou en recordar que alguns dels autors guardonats en aquest certamen (Maite Coves, Manuel Joan i Arinyó…) han assolit un lloc remarcable dins del panorama de les lletres valencianes contemporànies. (Revisat, 8-11-16).