Paraula amb la qual alguns veïns de Benidorm ens referim actualment al nucli antic de la ciutat: Si vas al poble passa per ca …

Abans de l’anomenat boom turístic dels anys 60, els nostres avantpassats utilitzaven el substantiu poble per a senyalar un punt de referència dins del terme municipal. Aquesta accepció de la paraula evidenciava una realitat: la majoria dels veïns tenien una casa o una caseta a l’horta i algunes famílies posseïen una casa al camp. A les primeres solien anar a diari o algun dia entre setmana, depenent de la distància i de l’ofici de cada persona. A les segones, la família residia permanentment o s’hi traslladava a viure, segons l’època, mentre durava la collita. Per tant, des de les hortes i des del camp s’anava al poble i es venia del poble: —I Gaspar? —És a l’horta. Passarà la nit allí  perquè té l’aigua de Polop per a regar però demà vindrà al poble.

No obstant, la importància de Benidorm com a centre d’estiueig i vacacional després, va dur com a conseqüència un desenrotllament urbanístic i uns canvis de població tan ràpids que han influït en la paraula poble per a modificar-li el significat i, en un temps molt breu, l’han convertit en un llegat lingüístic de gran valor.

Així, en els nostres dies, el poble és per a uns veïns el que per a uns altres és el centre de la ciutat, i aquests últims tampoc utilitzen anar al poble o vindre del poble per anar des de qualsevol punt de Benidorm al nucli antic o tornar-hi. Per aquest veïnat, les locucions verbals anar al poble o vindre del poble volen dir anar als seus llocs d’origen o vindre’n o, si ja han nascut ací, visitar els llocs d’origen dels seus avantpassats.