L’escriptora nord-americana Sylvia Plath va vindre a Benidorm amb el seu marit, Ted Hughes, a passar la lluna de mel l’estiu de 1956.
D’aquella visita, l’escriptora nord-americana, considerada una de les poetesses cabdals de la literatura anglesa del segle XX, va escriure quatre poesies, una narració curta i uns dibuixos del Benidorm d’aquell moment.
Xalet vídua Mangada, 1956/ Foto Quico.
Per això mateix, considerem important la relació amb Benidorm situant-la en el context geogràfic del nostre poble durant el temps que hi va estiuar.
L’article «De quan Sylvia Plath va vindre a Benidorm» vaig publicar-lo per primera vegada en la Revista de les Festes Majors Patronals de Benidorm» i l’any 2011 va publicar-se a la revista Sarrià l’enllaç de la qual apareix tot seguit per qui vulga tindre més informació: https://www.raco.cat/index.php/Sarria/article/view/282155/370018.
Posteriorment a la publicació de l’article van editar-se treballs en els quals es completava la visita de la poetessa a Benidorm. És recomanable llegir la traducció al castellà de Sylvia Plath, Diarios completos, a cura de Karen V. Kukil, ed. Alba Editorial, Barcelona, 2016 perquè resol els dubtes de no aparèixer una part de la geografia emblemàtica de Benidorm.
Poesies dedicades a Benidorm
«Fiesta Melons», The Christian Science Monitor, 1959
«Departure», Nation, 1959
«The Beggars of Benidorm Market», Chelsea Review, VII and Crystal Gazer, 1960
«The net menders», New Yorker, 1960.
Xarcieres situades en el mateix lloc que Sylvia Plat les veuria. Foto de primeries dels anys 60 cedida per Paquita Berenguer.
Narrativa
Johnny Panic and the Bible of Dreams, 1977 dins del qual apareix la narració That Widow Mangada.
Estada a Benidorm
Sylvia Plath i el marit van allotjar-se al denominat xalet de la vidua Mangada i, posteriorment, al barri del Calvari, al carrer de Tomàs Ortuño núm. 59. Però abans d’això el matrimoni coincidí amb la vídua Mangada
en l’autobús, La Unió de Benisa, que els transportava a Benidorm des d’Alacant. Van llogar-li una habitació però malgrat estar en primera línia de platja, les condicions del xalet no eren les adequades i van aconseguir el segon xalet on van romandre fins que se’n van anar.
A través del que va escriure la poetessa i, tangencialment, el marit, vaig poder establir tot els espais benidormins que van conèixer. La manca de certes descripcions van completar-se amb posteriors publicacions esmentades més amunt.
L’estada de Sylvia Plath a Benidorm va fer-la molt feliç com ho explicita constantment en els diaris com en les cartes que va escriure a sa mare fins al punt de convidar-la a vindre-hi.
Resum
L’estada de Sylvia Plath com una turista més, en viatge de noces amb el seu marit, Ted Hughes, va deixar-nos la seua visió del Benidorm que començava a ser redescobert pel turisme. És una interpretació realista al mateix temps que poètica. Amb tot el que hem llegit de Benidorm ens en podem fer una idea prou exacta del que la poetessa va veure i va sentir.
Carrer de Tomàs Ortuño, 1960 Foto Quico.
Qui sap si jo veia Sylvia Plath quan passava per davant de ma casa. Jo diria que sí, encara que per la meua edat d’aquells moments no ho puga recordar. Potser era aquella estrangera que fotografiava els gats o aquella que, en veure les portes obertes de les cases, hi entrava encuriosida per saber com vivíem els aborígens d’un país com el nostre, sotmés a la dictadura i econòmicament endarrerit al segle XIX i que gràcies a ells, als turistes europeus, en la dècada següent, començaria el llarg camí de millora econòmica que va fer possible també que desapareguera l’emigració dels benidormins i que alguns tornaren al poble. I tot això per arribar a l’actualitat enfangats en la corrupció urbanística i la destrucció del medi natural i la sostenibilitat. Quanta poesia!
També podem dir que els records que tenim els qui en aquells anys ja havíem nascut ens afloren en comprovar la descripció difuminada de detalls que l’autora escriu des de la impressió que li produeixen; són detalls que nosaltres vam viure i que ella els anota com una experiència passatgera però que també la influiran en els seus poemes i que perduraran en l’eternitat de la literatura.