Nascut a Benidorm al 1855 i mort a València el 1934. Membre d’una família de nou germans entre els quals destaquem Vicent Pérez Fuster, maquinista naval i alcalde de Benidorm de 1939 a 1949, Eusebio Pérez Fuster, capità mercant i pràctic major del port de València (besavi del Dr. Eusebi Chiner Vives) i la tia Maria del Calvari. Doctor en Medicina per la Universitat de València, fou metge titular de Canet d’En Berenguer i de Sagunt. Posteriorment, va exercir a València com a director del Laboratori Municipal i va col·laborar amb l’Institut Pasteur de París en la investigació de la vacuna contra la diftèria, així com en l’eradicació de la febre tifoide (tifus) i el paludisme (tercianes), particularment a la ciutat de València, on va decretar el tancament de pous i va posar en marxa altres mesures sanitàries per a la potabilització de les aigües. Becat a París durant tres mesos, va introduir a València a la seua tornada, el tractament antidiftèric. La seua especialitat d’otorinolaringologia li va permetre d’investigar i desenvolupar un nou tractament local per a la diftèria (crup), malaltia que provocava una gran mortaldat infantil a l’època. Per aquests estudis va ser admés en 1921 com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina amb el discurs La difteria en Valencia: necesidad de crear un hospital para niños en esta ciudad. Posteriorment, va ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de la Sorbona de París. Va exercir simultàniament com a professor de Patologia Mèdica en la Facultat de Medicina de València. Fou autor de nombrosos articles i comunicacions científiques. Malgrat viure a València durant la seua vida professional, va viatjar amb freqüència i assiduïtat al seu poble de Benidorm, on passava consulta debades als més necessitats i debatia i assessorava els seus col·legues de l’època. A la ciutat de València té aprovat el rètol d’un carrer en el seu honor.