Andana d’hams armats sobre una línia –cordell recte de cànem– anomenada mare. La llença era un fil retort de lli o de cànem, especial per a pescar, compost de tres cordons de tres caps cadascun. Actualment és de niló. De la llença que fa de mare naixen les braçolades o filloles, que eren fetes de cànem fi. La unitat de mesura dels palangres són les braçolades d’ham. Cada braçolada se situa al voltant de mitja braça una de l’altra. La llargària del palangre és variable, encara que la mesura tradicional és prop dels 250 metres i el nombre d’hams oscil·la entre els 30 i els 50. Segons els DCVB a Benidorm n’ajuntaven fins a trenta o quaranta.

Hi ha diversos tipus de palangres. Si atenem a l’altura on es cale trobarem el palangre de fondo –si treballa prop del sòl marí– i el palangre de superfície –palangre que treballa a flor d’aigua.

Si atenem a la grandària dels hams trobarem: palangre de menuda, anomenat humorísticament diablillo, En aquest palangre la separació de les braçolades és de dues braces. Aquest palangre és el d’ham i braçolada més menuts. Es fa servir per al peix xiquetet com la boga, el besuc o el sarg.

El segon tipus per grandària és el palangre de mitja bordera. La mare és del mateix tipus que palangre de menuda, però la braçolada és més gran i l’ham és del número 11 –és a dir de quatre centímetres– i del número 12. La línia-mare és d’un diametre de 100 o 120 mm. Les espècies que captura són déntols, pagres, cànteres, sargs, furons i espècies entre un i tres quilos.

El tercer tipus és el palangre de bordera. L’estructura és com els anteriors però s’hi empren hams del número catorze o del número quinze, 7 cm de llargària.

El palangre de montera és el quart tipus de palangre. L’estructura i l’armat és com els anteriors, però de dimensions més grans. Les espècies que captura són neros, congres i peix de vint a trenta quilos.

El cinqué tipus de palangre és la marraixera. És un palangre de superfície que duu boies perquè l’art vaja surant. És un palangre que va a so de marea, és a dir, es deixa arrossegar pel corrent de la mar. Pesca tota la nit, ja que el peix bestinal –peix de mar oberta com la mussola, el marraix, la caçona i també l’emperador i la tonyina– es mata sobretot en anar-se’n el sol. La temporada comença a la primavera.