Tipus de pesquera consistent en una mena de cove fet antigament de junc i, actualment, de fil d’aram on queda el peix tancat. La nansa es cala a la pedra i en andanes, una nansa darrere de l’altra a cada quinze o vint metres, en forma semblant al palangre. Els pescadors usen línies –caps– de mil o dos mil metres per a fer les andanes. La finalitat del parany és capturar el peix viu –ja que el peix té el doble de valor–, per la qual cosa es deixa la carnada a l’interior perquè hi entre.

Les parts del mornell són: la faç o faç divina, la tapadora, el cos, la corda-mare o caloma, el ramal, el bornoi, el pedral i les varilles.

La nansa pot adoptar diverses formes o variacions lleugeres segons el peix que s’hi vulga agafar, per això els pescadors construeixen una diversitat d’aquests estris que duen el nom del peix que es vol aconseguir: nansa per al besuc, nansa per a la càntera, nansa per a la llagosta, nansa per a la boga… però la nansa més coneguda a la Marina és el mornell. Les carnades més usuals són sardina, boga, sorell i polp fumat que atrauen els congres i les morenes.