Antiga forma de denominar l’actual professió de veterinari, persona que cura els animals, forma etimològica derivada del fràncic marh+skalk, ‘servidor dels cavalls’. També s’anomenava així al ferrador de cavalls. A Occitània ja es coneixia el marescal com a lliure exercitant, però també com a servidor de la Casa Reial d’Aragó tal com figura a les ordinacions fetes el 1344 pel rei Pere III d’Aragó, el Cerimoniós, en les quals s’estableix que el mariscal no sols ha de tindre compte de l’administració dels pinsos, sinó també del ferrat, la curació de les malalties, les sangries i altres coses necessàries. Hi ha les variants manescal i merescal, que sovint donen lloc a denominacions vives, com les Ferreries del merescal, situades al fons del barranc del Fleixar de Relleu. El primer tractat de veterinària, albeiteria o menescalia es publica a Barcelona, en català, per Manuel Dieç, al 1515 i duu per títol Libre de menescalia. Dieç fou majordom d’Alfons V d’Aragó en la conquesta de Nàpols. … lo qual tracta de l’art de menescalia: ço es de saber coneixer los hons e mals senyals dels cavalls e per moltes altres coses les quals deu saber tot bon ferrer o menescals e qualseuol gentil home o caualler qui te cavall per son servici e axi mateix es necessari per qualseuol persona qui te cavall ho mula ho altre animal de sella… . La primera escola de Veterinària a Europa es crea a Lyon el 1762 per Claude Bourgelat i arriba a Madrid el 1793.