Expressió que indica quantitat: el màxim, molt més del que es pot expressar amb paraules: Este xiquet és molt sabut. Sap llibre, Cató i beceroles; Primer l’operació i després les complicacions. Que et diré, filla meua! Ha passat llibre, Cató i beceroles!

Tot llegat cultural que es transmet de generació en generació és susceptible de canvis i aquest és el cas de l’expressió a la qual ens referim.

Quan la pronunciem, fem una pausa després de llibre, la qual deuria representar-se amb una coma en escriptura i significaria que llibre és el primer element d’una sèrie de tres, Cató en seria el segon i beceroles el tercer.

Però, si aïllem les tres paraules i reflexionem sobre el significat de cada una, tal i com ens proposen les pauses orals, observem que la primera no té cap justificació ja que la segona, Cató, entre pauses, faria referència a Dionís Cató, gramàtic, poeta i moralista del S.III i per tant no tindria cap significat incloure llibre en l’enumeració.

Al contrari, si ometem la pausa després de llibre, esdevindria que llibre Cató –o més popularment el Cató– faria referència a la coneguda primera cartilla de lectura.

És així que, llibre Cató seria el primer element de la sèrie i beceroles el segon. És a dir, conéixer el llibre Cató que ensenyava l’alfabet i llegir era l’objectiu més important d’una societat on la lectura obriria totes les portes.

No obstant, el fet d’aïllar fonèticament les tres paraules té una explicació lògica perquè el llibre Cató ja no tenia el mateix significat per a les generacions posteriors mentre que enumerar tres coses distintes transmetia amb més exactitud el concepte de quantitat que si se n’enumeraven solament dues.

Per tant, el canvi que experimenta l’expressió és pura artesania del pensament que ens obliga a reconéixer la saviesa popular per l’habilitat de manipular una forma de dir i actualitzar-la sense que haja perdut el significat original.