Embarcació encobertada amb arbre major i aparell de vela llatina. És el vaixell més representatiu de la nostra tradició marinera. Els que es feien servir a Benidorm eren, per regla general, xiquetets i de casc estret i llarg. Tanmateix les dimensions i la forma dels llaüts podia variar segons la seua funció i finalitat. Per exemple, els anomenats llaüts grossos eren de majors dimensions i de més amplària, amb més mànega, perquè eren usats per al cabotatge. Anaven costejant armats amb vela llatina amb un floc o dos i, alguns d’ells, s’ajudaven amb una altra vela. D’aquesta modalitat de llaüts es requeria que pogueren carregar més que els que pescaven usualment per la costa. En canvi, als llaüts de parella es buscava que tingueren més velocitat i potència d’arrossegament per la qual cosa eren llaüts més fins. Tots els llaüts eren quillats perquè havien de suportar veles grans, encara que allò normal en les platges com les de Benidorm era que les embarcacions foren planes.