Nom que rep la part més voluminosa de l’Illa que, des de la costa, es percep solament per una de les tres dimensions: l’alçària, la major distància respecte al nivell de la mar.

Per al veïnat, el Gros de l’Illa és el punt més incomunicat i més allunyat del poble: enguany la loteria ha passat pel Gros de l’Illa.

El col·loquialisme anar-se’n al Gros de l’Illa s’utilitza generalment en primera persona per a dir-li a algú que està creant una situació incòmoda o problemàtica, amb la qual, el que parla desitja acabar: —Sempre discutint per dessubstanciaments! O canvieu o me’n vaig al Gros de l’Illa i no torne!; —La casa néta com un espill, el dinar a l’hora, la roba almidonà i planxà i ací ningú ajuda! O canvieu o me’n vaig al Gros de l’Illa!

Certament, la distància, la mar i la zona més escarpada de l’Illa són les dificultats que el parlant podria i desitjaria interposar per a mantindre’s allunyat de l’interlocutor o dels interlocutors si no deixen de molestar-lo.