Planta d’aspecte característic (Opunctia ficus-indica) amb pales punxoses que s’uneixen entre elles. Té fruits comestibles, de color vermellós o vinós, dolços, amb moltes llavors. El fruit és astringent i emprat en estats d’augment de la motilitat intestinal, com diarrees o colitis. Les pales es tallaven per la meitat i es posaven sobre el caliu perquè agafaren calor. Amb elles es preparaven micapans que s’aplicaven en estats de dolor, com en zona lumbar però sobretot al tòrax per a tractar la pleura. Per l’efecte de la calor i els mucílags, sembla que era capaç de provocar empiema necessitatis (obertura espontània a l’exterior del pus contingut en la cavitat pleural), amb la consegüent contribució a la seua curació. També deien de la palera que era bona per a llevar els zels que tenien els germans entre ells, penjant-la del sostre de la casa, per a acomplir aquest menester. Probablement, tenia més un sentit d’amenaça, ja que provocava escarni, pel senyal tan evident que suposava que estigués penjada a la vista de tots.