Planta umbel·lífera (Foeniculum vulgare) abundant en terrenys erms, secs, marges de camins i bancals, de tall prim i alt que remata en un rosetó de 12 a 30 radis dels quals ix la umbel·la, de flors grogues. Té olor característica a anís. El seu principal component és l’anetole, el mateix component de l’essència d’anís. Administrada la llavor en infusió té efecte carminatiu o calmant del meteorisme. L’arrel té efectes diürètics i més encara quan es barreja amb les d’api, jolivert i esparreguera. També és emprada com a col·liri en les afeccions oculars.