El 7 de setembre de 1952, s’enregistra la donació a l’arquebisbat de València, del qual depenia Benidorm abans de la reorganització eclesiàstica, d’un solar de 700 m2 pel capità de la Marina Mercant i pràctic del Port de València, D. Abel Eusebio Pérez Fuster, i de la seua segona esposa, Enriqueta Mª Victorina Urrutia Núñez. La donació estava condicionada a l’erecció d’una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme. Amb moltes dificultats, es construeix un xicotet absis provisional en 1957 i una tanca en maig del 1959. A principi de 1973, ja és parròquia i el seu primer rector, Joan Rodríguez Serrano, sol·licita llicència per a un centre parroquial, amb projecte de l’arquitecte valencià Antoni Corell i Vicent, consistent en un gran cuerpo vertical que alberga un gran número de servicios parroquiales, tales como: sala de conferencias, asistencia social, viviendas para el equipo parroquial, residencia para sacerdotes extranjeros. A més, conté una planta baixa diàfana i una planta principal, l’església se ha pensado como un espacio de reunión de aspecto sencillo, íntimo y recogido, pero sin el patetismo característico de los templos de estas dos últimas décadas con el que se pretendía condicionar o preparar la actitud del visitante por medio de una estudiada simbología sacral […] La Iglesia de hoy parece buscar un contacto más racional con la divinidad y por otra parte el Culto Divino ha adquirido, sobre todo a partir del concilio Vaticano II, un carácter más social y comunitario, de ahí que las Iglesias de estos últimos años vayan tomando un aire más civil. El centre parroquial estaria en construcció durant uns quants anys, perquè les disponibilitats finaceres ho aconsellaven, i va ser obert per fases. La divisió de l’església de Sant Jaume ja s’havia produït tant per la fundació de l’església del Bon Pastor en 1962 (tot i que l’actual edifici és de 1969) com de l’església de l’Almudena, la inicial a l’aire lliure fou inaugurada en agost de 1964.