1. Instal·lació on es realitzen els diversos procediments d’extracció, tractament i control dels productes de rebuig arrossegats per les aigües residuals procedents del clavegueram urbà per tal que aquestes aigües puguen ser vessades a la mar o reutilitzades per al rec o altres usos. Les aigües residuals han de ser tractades per tal d’elininar els materials en suspensió. Després passen a una cambra d’aireació on s’elimina la matèria inorgànica. Desprès arriben als tancs de sedimentació on són dipositats els materials orgànics. La sedimentació es facilita mitjançant els procediments de floculació i coagulació (tractament primari que elimina del 40 al 60% dels sòlids en suspensió). A continuació té lloc el tractament secundari, que redueix la quantitat de matèria orgànica mitjançant l’ús de procediments microbians aeròbics. En presència d’oxigen les bactèries aeròbiques converteixen la matèria orgànica en biòxid de carbó, aigua, nitrats i fosfats, entre d’altres substàncies. Vegeu claveguera ARQUIT. 2. La depuradora de Benidorm ja en 1960, a l’hora de fer el projecte inicial del clavegueram de Benidorm s’insinuava la necessitat d’abocar les aigües residuals a la mar amb un tractament previ de depuració. Com que aquesta tècnica era impossible, acabada la xarxa de clavegueres, totes les aigües es vessaven directament a la mar per una canonada amb una estació d’impulsió, situada al final de l’avinguda del Mediterrani, i des d’ací a la cala del Ti Ximo, on queia a la mar. L’Ajuntament va sol·licitar al Ministeri d’Obres Públiques la construcció d’una depuradora i a canvi el Consistori devia aportar els terrenys. La construcció s’inicià, enfosquida per un intricat assumpte legal relatiu al sòl aportat pel municipi. Les obres continuarien més enllà de 1984, data de la inauguració oficial, perquè encara devien realitzar-se obres i instal·lacions complementàries per fer la depuradora completament operativa. Els convenis amb els regants obligaven a la reutilització de les aigües depurades per l’agricultura, i els primers recs provocaren una onada de protestes per la pèssima qualitat i pudor de les aigües, encara que es treballava de pressa per enllestir una sèrie d’obres, a més de rematar la perforació del túnel que, atravessant la serra Gelada, vessaria les aigües a la mar. L’ obra fou acabada el gener de 1985.
