El primer document del carrer és de 1843: calle del Horno de Ruzafa.

L’any 1847 apareix com callejuela de Ruzafa fins arribar a 1902 que es denomina calle Paz.

L’any 1929, en l’acta de la Permanent de l’Ajuntament de Benidorm del 6 de juny, diu: «... y poner una placa a la calle de la Paz que hoy carece».

L’any 1956 «… se acuerda la restauración de la calle de la Paz llamada también de les Rusafes.».

I l’any 1957 es canvia el nom: «Por último se acuerda por unanimidad, se dé el nombre de “Costera del Barco” a la que empieza en la Plaza de la Constitución y termina en la calle de Santa Faz, llamada calle de la Paz».

El significat de l’actual nom, carrer de la Costera del Barco, el determina la inclinació del carrer i un ex-vot d’un vaixell segons que explica l’almirall Guillén Tato en una placa de l’any 1956 que recorda els mariners de Benidorm i que hi està dedicada.

La interferència lingüistica del castellà en la paraula ‘barco’ forma part de la diglòsia local i no per desconeixement de l’autor.

L’almirall Julio Guillén Tato n’és l’autor. Nascut a Alacant, tenia una casa a la partida de l’Almafrà on passava els estius Va ser director del Museo Naval de Madrid, membre de la Real Academia Española de la Lengua i de la Real Academia de la Historia. Són nombrosos els llibres i articles que va publicar; va participar en el «I Congrés d’Història del País Valencià» i com a defensor de les nostres tradicions cal dir que usava la nostra llengua per parlar i escriure i quan es trobava a la casa de la partida de l’Almafrà tenia hissada la senyera amb la qual va ser soterrat. 

Aquest carrer està format per esgraons empedrats del mateix estil que la plaça de la Senyoria (Vegeu Senyoria, plaça de la TOP.) i el carreró dels Gats (Vegeu Gats, carreró dels TOP.).