Constitueixen un conjunt de poesies de caire popular, la música de les quals és una variant primitiva de les albades, que, amb aquest so tradicional, executat per la dolçaina i el tabalet, es canten per gent del poble en les Festes Patronals de Benidorm —concretament, el segon diumenge de novembre a la nit, havent sopat—, a la porta de l’església de Sant Jaume, en presència de la imatge de la Mare de Déu del Sufragi. Antigament, es parava una taula encobertonada, substituïda ara per un xicotet cadafal, on pugen els cantadors, un a un, en rigorosa tanda. Fins fa pocs anys els cantadors eren sempre homes. Després de la introducció que en ritme ternari fan la xirimita i el tabalet, el cantant entona la copleta acompanyat només pel tabalet. La melodia, molt similar a la de la introducció, passa a ser binària amb certa llibertat de ritme segons el gust o habilitat del cantador. És tradició que, si ha cantat bé, el coeter encenga un coet volador, dos o més si ho fa molt bé i, en casos excepcionals, quan el cantant ha despuntat, una rodanxa. També es canten copletes  en les festes en honor a Sant Antoni i el Roser, que se celebren a l’ermita de Sanç.

Segons ens documenta l’erudit i folklorista alteà Francesc Martínez i Martínez, originàriament les actuals copletes marianes no van ser sinó unes poesies de caràcter laic i popular, en valencià, denominades folies. Aquestes són unes cançonetes populars, semblants a altres gèneres com les albades, aurores o pitxeres, que es canten a altres pobles. En un principi les copletes eren improvisades pels cantants i, sovint, tenien una lletra còmica, satírica i, fins i tot, plena d’al·lusions sexuals i escatològiques. Reproduïm, tot seguit, una mostra d’aquelles primitives composicions antecessores de les actuals copletes, el cant de les quals, a diferència d’ara, constituïa un dels actes centrals de les antigues festes patronals:

      Folies, foloies són, 
folies del foliar:
la dona que no té pasta
al forn no li cal anar.

 Folies, foloies són,
 folies del foliar: 
la xica que jo festege 
amb mi se te que casar.

Les folies són folies 
i les cançons són cançons, 
melonera sense reg 
no pot donar bons melons. 

De folies i romanços, senyores,
jo en sé un cabàs 
safanòries com la cuixa, 
xirivies com el braç.

 Jo tenia un mocador 
de color d’ametlla tendra 
i com era fumador 
me s’hi va tornar tot cendra.

De folies i cançons 
vos ne cantaria mil 
que les duc en la butxaca 
nugadetes en un fil.

 El repertori de les copletes és obert i variat, de manera que, al llarg dels anys, la tradició popular ha anat incrementant-lo i adaptant-lo als nous gustos i sensibilitats. Hi ha, però, una línia evolutiva fàcil d’establir. Així, des de les més antigues folies en valencià, absolutament alienes al més mínim caràcter marià, s’ha arribat fins a unes copletes de llaor a la Mare de Déu del Sufragi, predominantment en castellà i exemptes de qualsevol nota d’humor. No obstant, entre aquests dos extrems, no hi manquen aquelles altres que, provistes ja caràcter marià, participen encara d’aquell to més desenfadat i humorístic que van caracteritzar el gènere en els seus orígens, tal i com observem en aquestes dues: 

Els vells no ho han conegut: 
al traure a la Patrona, 
al parral de la tia Negra 
se li ha enganxat la corona.

A la porta de l’església, 
s’ha empenyat el Casolà 
i ha respost Mariquitola: 
‘Pel Campo l’hem de passar’. 

Entre finals del segle XVIII i principis del segle XIX, els sacerdots, farts dels abusos lletrístics de les copletes, en feren un recull de caràcter exclusivament religiós i en castellà (lloances i pregàries a la patrona de Benidorm i evocació de motius relacionats amb la seua arribada a aquestes terres) i en castellà, que, juntament amb altres més populars i en valencià, formen el repertori oficial de copletes que es canten hui en dia. Com a mostra, vegeu les següents:

Els versos es canten seguint l’estructura A-B-C-D-B-C-D.
En els últims temps, s’han sentit noves copletes improvisades per a l’ocasió, la qual cosa és una mostra del reviscolament d’aquesta tradició. (Revisat i ampliat, 10-3-17)