Es tracta d’un projecte de 1958 per a la construcció de 208 vivendes unifamiliars i adossades a les partides dels Tolls i Foietes a instància del promotor Francisco Albert Ferrero, i firmat per l’arquitecte Francisco Muñoz Llorens ( autor, entre d’altres, del Pla General de 1957). La superfície ocupada per la Colònia de Madrid ( 38.150 m2) eren en 1958 terrenys rústics, és a dir no classificats com a urbans per Pla General. Inicialment els carrers anaven perpendiculars a la carretera de Pego, actual avinguda de Beniardà, conformant illes allargades amb cases de planta baixa, d’uns 60 m2 coberts amb un jardí davant i un pati interior al darrere. Ben prompte, aquesta idea inicial, entre els carrers Goya i Velázquez, fou ampliada i modificada. Es tracta del primer intent de fer vivendes tipus ciutat jardí per a una classe mitjana Malauradament, amb el Pla General de 1963, tota la Colonia de Madrid passà a tindre la consideració de Ensanche de casco, una nefasta normativa que permetia la substitució de les boniques cases per blocs de plantes en alçada.
