És una associació que té com a finalitat el foment i la pràctica dels esports en general i de manera especial tots els relacionats amb la mar. Cal destacar actualment els de la vela i la pesca esportiva, amb calendaris de competicions ben definits. Té, a més, escoles de vela i submarinisme. Però en altres moments de la seua història, el Club Nàutic de Benidorm ha fomentat esports com la motonàutica, la natació, l’esquí, el rem, i fins i tot el bàsquet i l’handbol, tot obtenint premis importants en la seua categoria.
Els inicis del Club Nàutic de Benidorm van ser difícils. Es va fundar a principis de la dècada de 1960, quan el turisme començava a ser l’activitat econòmica predominant. La major part dels socis fundadors eren persones vinculades a la mar per tradició familiar o per afició personal però el seu interés per la mar era fonamentalment recreatiu i esportiu, no professional. Per un acord de l’assemblea general del 3-3-1976, els pescadors de Benidorm van ser admesos com a socis de número del Club Nàutic sense haver de pagar les quotes, la qual cosa demostra que els professionals de la pesca formaven un grup reduït, la importància dels quals ha anat minvant cada any paral·lelament a l’augment de la importància del sector dels serveis a la nostra localitat.
L’any 1989 se celebrà el 25 aniversari, la qual cosa suposaria que havia estat fundat el 1964, però la data real de la seua fundació és anterior. El llibre d’actes de l’associació s’inicià l’any 1963 amb l’acta d’una sessió celebrada el 7-9-1963 a l’Ajuntament perquè l’associació no tenia encara local propi. S’hi diu que cal renovar la junta directiva perquè des de la constitució de la societat no s’havia reunit ni s’havien aconseguit més socis. La junta directiva no sabia en aquells moments quants socis hi havia i la situació va tardar a normalitzar-se perquè encara en l’acta de 26-5-1964 es diu que només es té coneixement de 12 ó 15 socis fundadors i s’atorga un termini de dos anys perquè els socis que puguen demostrar documentalment que ho són siguen inscrits al llibre d’actes. Als estatuts de 1984 es considera socis fundadors els primers 300 socis registrats. En l’esmentada acta de 1963 es diu que […] ante el poco interés demostrado por los que componemos la Junta Directiva, propongo a la Asamblea la renovación de todos los cargos, en evitación de las posibles responsabilidades que pudieran derivarse por tal abandono en el desempeño de los mismos. Es trià un nou president, Jaume Fuster Llorca i l’anterior president, Enric Fernández Iruegas, passà a vicepresident. El canvi va ser efectiu perquè l’associació començà a dinamitzar la seua activitat i a funcionar amb prou normalitat.
El 12 de novembre de 1964, s’obrí el llibre de registre de socis. El soci número 1 va ser qui aleshores era alcalde de Benidorm, Pere Zaragoza Orts. En els registres dels primers socis no es fa constar la data d’ingrés perquè es desconeixia. El primer soci amb data s’inscriu en abril de 1964.
L’increment de l’activitat del club fa que en la reunió del 6-5-1966 s’aprove nomenar un ajudant del secretari amb un sou anual fixat per la junta directiva i amb l’obligació de portar al dia l’administració del club. També s’aprova canviar el logotip del club i s’adopta l’actual. L’any següent, amb Carles Llorca Timoner com a president, s’aproven uns nous estatus redactats pels advocats Ramiro Gutiérrez i Joan Ronda Perales. Però la decisió més important va ser la d’iniciar els tràmits per obtenir permís per a la construcció d’un edifici social a la zona portuària. Calia una bona dosi d’optimisme perquè els recursos del club eren molt limitats: el balanç econòmic de l’any 1967 donava uns ingressos de 513.664,50 pessetes per quotes d’inscripció i per quotes mensuals. Les despeses eren 396.904,81 pessetes i per tant el saldo era de 116.759,69 pessetes, totalment insuficient per a les obres de l’edifici social. A més, hi havia queixes d’alguns socis que reclamaven baixar la quota perquè consideraven excessiu cobrar 100 pessetes mensuals, encara que l’assemblea no va aprovar la proposta. L’ajuda de l’Ajuntament havia estat molt gran fins aleshores: hi havia una partida econòmica per al Club Nàutic en el pressupost municipal, havia posat les seues oficines a la disposició del club i subvencionava […] un cabrestante en la playa para facilitar la varada de las embarcaciones. Per tant, per a la construcció de l’edifici social del club no es preveia comptar amb els recursos propis sinó amb subvencions oficials: la continuació de l’ajuda del Municipi, la del Ministeri d’Informació i Turisme i la de la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports, donat que es va aconseguir que les obres del Club Nàutic foren incloses dins del Plan de Desarrollo. El 1970, finalitzaven les obres de la primera fase del local social gràcies a les esmentades ajudes oficials ya que por la recaudación de cuotas hubiera sido impossible su logro. No tots estaven satisfets amb el nou edifici, però no tenien més remei que conformar-se: si bien no colma los deseos de los socios y la Junta Directiva en lo que a su prestancia se refiere, estima que cubre las necesidades más perentorias […] ya que se ha creido más importante dedicar especial atención a […] la construcción del ansiado puerto. L’edifici ocupava una superfície de 452 m2 construïts i tenia una llicència d’ocupació de la platja atorgada en 1968 i renovada posteriorment en 1981. També el mateix any, es va decidir habilitar els baixos del local social per a bar-restaurant de manera que es llogara en un concurs-subhasta i constituïra una altra font de finançament del Club Nàutic.
A partir de la dècada del 1970, l’activitat de tot tipus del club s’incrementa. Una prova és el seu balanç econòmic que per a 1970 registra uns ingressos 1.320.624 ptes. i unes despeses de 1.228.620 ptes. Una altra prova és l’increment de la plantilla del personal amb un administratiu i un porter per tal de controlar l’entrada dels qui no n’eren socis. Però on millor es veu l’esmentat increment és en la publicació d’un butlletí informatiu i en les activitats esportives: adquisició de vaixells de vela per a l’escola de vela, organització dels campionats d’Espanya de 420, creació d’equips de bàsquet i handbol, etc. Cal destacar també els cursets per obtenir Certificat d’Aptitud per vaixells fins a 8 HP fiscals i 1 tona de desplaçament i per obtenir el títol de pilot de vaixells esportius de 1a i 2a classe. En la junta directiva, cal crear nous vocals per atendre les creixents dedicacions del club: de pesca, esquí nàutic, platges, instal·lacions, premsa, butlletí informatiu, activitats culturals, etc.
Una inquietud manifestada repetidament al llarg de tots els anys de la vida del Club Nàutic ha estat la millora del port. Les seues reduïdes dimensions originaven problemes amb les embarcacions de passatgers de l’Illa i amb els banyistes que entraven en les barques avarades i nadaven en el port amb perill que les embarcacions que hi entraven o n’eixien els colpejaren involuntàriament. El 1971, s’informa als membres del Club Nàutic que s’havia autoritzat una reparació del espigón actual que consistirá: dotación de un espaldón para la protección del lado del mar, reconstrucción del pavimento y reconstrucción y refuerzo del muro del muelle, del lado de la playa. A més, es parla d’un avantprojecte de construcció del port esportiu, el qual tardaria a dur-se a terme. En anys successius continuarà la inquietud pel port. En 1973, es proposava un projecte que implicava un enorme increment del tamany de port: construcció d’un espigó des de la punta del Canfali i paral·lel a l’actual, la qual cosa implicaria uns 600 metres d’atracament i una prolongació del passeig de Colón bordeando o perforando el Castillo. Si aquest projecte s’haguera materialitzat hauria canviat de forma irreversible un element tan típic de Benidorm i tan vinculat a la seua història com és la roca del Castell i, a més, hauria desaparegut la platja del Mal Pas. El 1975 es parla d’un projecte més respectuós amb l’entorn: prolongació de l’espigó i construcció d’un altre que eixiria de la platja de Llevant de manera que fóra un bon refugi per a temporals del tercer quadrant. El projecte estava proposat i seria construït pel Grup de Ports d’Alacant i el Club Nàutic contribuiria amb 30 milions de pessetes. Però el tema del port no quedaria definitivament resolt fins a l’any 2000.
El creixement del club continuà durant les dècades de 1980 i 1990. Les noves necessitats de personal encariren el seu funcionament i els pressupostos es van incrementar notablement: si en 1981 eren de 8.050.000 pessetes en 1994 havien pujat a 37.396.332 pessetes, de les quals un 56 % corresponien a despeses de personal. Això va implicar increment progressiu de les quotes i una política més rigorosa amb els socis morosos. Les dificultats econòmiques havien fet que el 1992 s’arribara a un dèficit de caixa d’uns 6 milions de pessetes i s’incrementaren les queixes dels socis perquè gastando todo el presupuesto en amarres y demás no se arregla el mobiliario del Club Náutico. Es busquen formes d’evitar el dèficit i es disminueixen en un 20 % les inversions del club. Les quotes impagades suposaven un 13 % del pressupost per la qual cosa es va decidir expulsar els socis que no estigueren al dia en el pagament de les seues quotes. Aquestes mesures no resolgueren, a curt termini, els problemes econòmics i continuà el problema de la morositat.
Els estatuts del Club Nàutic s’han modificat en diverses ocasions. Ja hem vist una primera modificació feta en 1966. El 1977 una, comissió de socis de la junta directiva va elaborar uns nous estatuts per tal d’adaptar els anteriors a la nova realitat del Club Nàutic, els quals van ser aprovats en l’assemblea general de l’any següent. Però no va ser la redacció definitiva perquè el 1988 es van aprovar en assemblea uns altres estatus, els actuals, els quals foren confirmats pel Consell Superior d’Esports el mateix any i registrats en l’organisme escaient de la Generalitat Valenciana l’any següent. Els esmentats estatus defineixen el Club Nàutic de Benidorm com una associació privada, sense ànim de lucre, encaminada al foment i la pràctica de les activitats esportives, especialment la vela i que practicarà també les modalitats esquí, rem i pesca. Com totes les associacions actuals, les decisions corresponen a una assemblea general i a una junta directiva. L’aspecte més singular d’aquesta junta directiva és l’existència d’un comodor encarregat de les regates i les activitats esportives.
(2010)
En la dècada de 1990, malgrat les seues dificultats econòmiques, el Club Nàutic continuava progressant i els anys finals del segle registren un dels seus millors moments: la construcció d’una nova seu social adaptada a les seues necessitats i una molt anhelada remodelació del port, obres dutes a terme per la Generalitat Valenciana. En 1996, s’informava als socis del projecte. A l’assemblea general de l’any següent, es diu que la Conselleria d’Obres Públiques havia encarregat a l’empresa Consultora de Actividades Técnicas S.L. un estudi de la flota i dels serveis bàsics amb el qual s’havia elaborat un projecte bàsic.
Pel que fa al port, a l’esmentat projecte es mantenia una zona de platja per a no fer un trencament brusc entre la platja de Ponent i el port, tot concentrant a la zona del dic de llevant la superfície d’amarratge. Hi hauria una zona d’avarada per a embarcacions lleugeres de vela i zona d’amarratge en sec per embarcacions petites. Les més grans anirien en uns dics anomenats claraboies. Per tant, es preveia dotar el port de 142 places d’atracament en sec en dues zones del moll de llevant i la resta en tres zones en el moll de la costa. Es plantejaven a més dos pantalans per a 98 embarcacions de més de 6m. Per altra banda, l’agitació interior de l’aigua se suprimiria, la qual cosa afavoriria l’embarcament i desembarcament dels vaixells esportius. Finalment, s’impediria l’accés dels banyistes a la zona portuària mitjançant una tanca i l’accés dels vehicles al port es limitaria des de l’entrada del passeig de Colom. El subministrament del combustible per a les embarcacions, una vella reivindicació que no s’havia aconseguit per raons de seguretat, s’assoliria finalment i se situaria al final del moll d’abric que estava projectat.
Pel que fa a l’edifici social, s’informava de la construcció d’un edifici destinat a administració, reunions, despatxos i cafeteria amb terrassa exterior. El seu estil arquitectònic intentaria adaptar-se a les formes marineres i per tant s’havia creat una imatge similar a la proa d’un vaixell, amb una façana de vidre orientada al NO. L’edifici aniria acompanyat d’un altre destinat a l’aula de vela, vestuari, magatzems, etc. A més es crearien molls, casetes per a pescadors, instal·lacions de la Creu Roja i d’altres elements, com per exemple la urbanització singular del passeig de Colom, que no afectaven directament al Club Nàutic. Totes aquestes actuacions se centraven al port, considerat com un element turístic més, donada la importància del turisme a Benidorm. Aquest element noble de la ciutat és molt visitat pels turistes i es va tenir un respecte absolut als itineraris dels vianants.
(2010)
El projecte suposava una remodelació integral de tota la zona del port amb una modificació substancial de les seues característiques físiques i es va pressupostar en 448 milions de pessetes. Va ser necessari permutar la concessió de l’espai ocupat pel vell edifici per la del nou. La nova concessió es feia fins a l’any 2021, la qual cosa implicava pagar uns 3 milions de pessetes per any en concepte de cànon d’ocupació front a les 126.840 pessetes que es pagaven anteriorment. El Club Nàutic, per altra banda, va acceptar l’explotació de les zones d’amarratge que abans no tenia a canvi del pagament de 17 milions de pessetes anuals a la Generalitat Valenciana.
Les obres es van realitzar al llarg de 1999 i respectaren la major part del que s’havia explicat als socis. La inauguració oficial es va fer el 17 de juliol de l’any 2000 amb l’assistència del president de la Generalitat Valenciana, però la posada en funcionament, com és habitual, s’havia fet anteriorment.
Actualment (agost del 2001), el Club Nàutic de Benidorm té 650 socis i atén a 185 embarcacions amb serveis d’embarcament i desembarcament, de botar i avarar. Per tal de complir les seues funcions compta amb nou empleats. Les seues seccions més importants són les de vela, pesca i submarinisme, amb escoles de vela i submarinisme. Per a poder realitzar la seua activitat té un pressupost d’uns 62 milions de pessetes.
El seu calendari de competicions és el següent:
- a) Vela (diumenges i festius; classes òptimist i vela lleugera):
– Nadal Nàutic: desembre-gener.-
– Trofeu Mare de Déu del Carme: juliol
– Trofeu President C.N.B.: octubre
– Trofeu Festes Patronals: novembre.
- b) Pesca (diumenges i festius):
– Lliga de pesca: gener a desembre.
– Nadal Nàutic.
– Trofeu Mare de Déu del Carme: juliol
– Trofeu Festes Patronals: novembre.