Depòsit subterrani d’aigua, excavat al terra amb la finalitat d’emmagatzear aigua dolça. A diferència de l’aljub (Vegeu aljub ARQUIT.) les cisternes s’omplien amb aigües de Polop al mes de gener. La tècnica de construcció de les cisternes aprofitava la base natural del terreny, una llosa calcària que forma el substrat de tot el terme municipal i que, una vegada perforada aquesta roca (manualment o per voladura amb pólvora) s’impermeabilitzava amb un morter de calç amb la qual cosa podia contindre l’aigua per a tot l’any. En les cases del camp, les cisternes estan habitualment davant de la porta de casa, tancades per un brocal alt o cos rectangular amb una porta al front. Habitualment, en un dels costats tenen una cavitat destinada al poal, cavitat que també servia com a dipòsit on s’abocava l’aigua que després eixia per una aixeta a una pica lateral.