Paraula anglesa, escrita black i pronunciada [blaek], que ja s’utilitzava a Benidorm als anys 40 per a nomenar el quitrà de la platja.

En anglés, black és un adjectiu de color que significa negre i la paraula amb la qual els britànics anomenen el quitrà de la platja és tar, pronunciada [ta:]. Així que, la identificació d’aquest producte –derivat del petroli– amb el seu color va determinar que al quitrà li diguérem blec a Benidorm i per tant, que la paraula experimentara dos canvis quan va començar a utilitzar-se en aquest poble: un morfològic (en anglés és un adjectiu i en valencià un substantiu), i un altre semàntic (en anglés significa negre i en valencià quitrà). Curiosament, la pronunciació seria la mateixa per la coincidència de fonemes en les dues llengües. La vocal a de black (fonema núm. 4 /ae/: anterior, breu, intermèdia entre semioberta i oberta), es pronuncia igual que la vocal e oberta del valencià [ɛ]; i la consonant oclusiva sorda ck en posició final, es diu igual que la c oclusiva de la nostra llengua. Per tant, a aquest anglicisme transmés oralment li correspondria l’escriptura blec en valencià i és així com la registrem al diccionari.

Els anys 60 va ser la dècada de la introducció de la música anglosaxona, la qual cosa faria posar en contacte tota una generació de jóvens amb la llengua anglesa. I quan en 1966, la cançó Black is black de Los Bravos entrava en les llistes de Gran Bretanya i se situava en el núm.2, la joventut de Benidorm ja estava familiaritzada amb aquest terme lingüístic.

La incorporació al nostre vocabulari es duia a terme en el període de la infància quan a l’estiu jugàvem a no xapar-lo: Passa al pati, agarra un drap en oli i neteja’t eixos peus de blec antes d’entrar a la dutxa. I les xangles, també!

El més probable és que els nostres mariners dugueren la paraula d’alguns dels seus viatges (les illes Balears van estar sota el domini britànic durant el s. XVIII) o, tal volta, algun viatger britànic per a explicar-se ens obsequiara amb aquest préstec lingüístic.

Fóra com fóra, allò cert és que cada volta que el blec arribava a la platja caminàvem de puntetes per la vora de la mar. (Revisat, 8-11-16).