Apel·latiu que se li va donar a les germanes bessones Isabel i Maria Correa Lloret, nascudes a Benidorm en 1856 al carrer Sant Vicent, i que al 1953, sent alcalde Pere Zaragoza Orts, es va projectar fer-les un homenatge nacional ja que comptaven amb 97 anys d´edat i es trobaven en perfecte estat físic, circumstància per la qual es van publicar diversos articles per part del periodista Vidal Masanet explicant-ne la vida amb simpàtiques entrevistes. Deien que el secret de la seua longevitat consistia en prendre diàriament una mica de conyac amb sucre i a més a més, menjar de l´olla gran, acompanyat d´una mica de vi del terreny, xarrar amb la família i recordar vells temps. Segons relataven a l´entrevistador, es barallaven sovint però sempre juntetes perquè juntetes vàrem nàixer. Isabel s´havia casat amb Francisco Llorca Zaragoza i havia tingut els fills Pere, Maria i Bàrbara, i al 1953 comptava amb 13 néts i 11 besnéts. Per la seua part, Maria es va casar amb Jaume Llinares Escoda i va tindre tres fills: Gaspar, Maria i Trinitat i comptava amb 3 néts i 6 besnéts. L’homenatge no es va arribar a celebrar però probablement eren les bessones més velles del món, disputant-se el lideratge amb unes bessones angleses que aleshores solament comptaven amb 90 anys, segons s´havia publicat com les més velles.