L’origen més probable del topònim és que provinga del pre-romà PINNA TURMI que significaria penyal, segons Joan Corominas. El topònim es troba datat des de 1321: … et de castro et poblam de Benidorm … ( … i del castell i poble de Benidorm …) en el document mortis causa de Bernat de Sarrià a l’infant Pere de Ribagorça, redactat a Barcelona.

Possiblement, els topònims Benidorm i Alfalig (vegeu Canfali, punta del TOP.) signifiquen el mateix en èpoques diferents i usats per persones amb llengües diferents. El primer va ser Benidorm i el procés mitjaçant el qual van aparéixer podria ser de la següent manera: En un primer moment pre-romà, la descripció geogràfica de la zona hauria estat PINNA TURMI, la qual hauria perdurat fins els àrabs però s’hauria convertit en un topònim sense el significat originari que els àrabs el transformarien en Benidorm. En aquests moments, els àrabs utilitzarien Alfalig per descriure el PINNA TURMI i redistribuirien l’espai geogràfic: Alfalig seria la part de la costa i Benidorm la part de la terra. També cap la possibilitat que el PINNA TURMI fóra el topònim assignat a l’actual Tossal de la Cala.

Des de 1321 fins a l’actualitat, el topònim Benidorm apareix en documents i mapes escrits en llatí, català, italià, castellà, anglés i francés. Segons la llengua en què s’ha escrit el document, el topònim ha tingut variacions ortogràfiques però s’ha mantingut sempre com Benidorm quan els documents han estat escrits al nostre poble. Però quan l’emissor escriu des de fora és quan es produeixen les variacions: Benidormi, Bendormir, Benidórm, Benidorme, Venidormi, Bendorni, Bienduermo, Venidorme i Benidorma i un llarg etcètera fruit d’errades i lectures incorrectes sobretot en documents cartogràfics. Quan el document s’escriu a Benidorm, l’emissor no s’equivoca mentre que quan ho fa des de fora té la possibilitat d’equivocar-se. No solament és un contacte esporàdic sinó que també pot escriure’l des de la consciència ideològica. És per això que les variacions s’han d’explicar en termes ideològics. La substitució lingüística parteix del concepte ideològic segons el qual sinó hi ha uniformitat hi ha caos.

Dit tot açò, cal preguntar-se per què el topònim Benidorm no ha estat substuït quan s’ecrivia des de dins. Tenim un exemple molt significatiu quan prenen declaració als participants en el salvament de 1740. Les declaracions són datades a Benidorm mentre que les ordres són enviades a Benidorme.  Podem pensar, per tant, que va ser la fermesa dels nostres avantpassats per mantindre l’únic possible nom per al nostre poble. (Corregit, 5-6-2018).