Banda de Música fundada a Benidorm l’any 1931 per membres de la Filharmònica Benidormense. Fou coneguda pel sobrenom de l’Escata ja que molts dels components eren homes treballadors de la mar i que tenia la seu al barri pescador del Campo, més concretament a la costera del Campo, núm. 4. En aquesta casa, a causa d’un temporal, hi hagué una inundació, l’aigua trencà les portes del local i els instruments varen anar a parar enmig de la platja. Aquesta anècdota es recorda com la del bombo mariner perquè l’instrument va anar a parar a la mar. Va ser dirigida per Jaume Saval i vestia un uniforme de color gris. Acostumava a oferir els seus concerts al parc d’Elx. Desaparegué a causa de la Guerra Civil el 1936. D’entre els components podem recordar a Francisco Ronda que també era president, Joaquín Vázquez, Banyuls, Pepe i Jaime Saval, Jacinto Ronda, Pascual Pérez Aznar, Francisco Orts, Pepe Llorca, José Orts i Ismael Villaroya. Arribà a tindre trenta-huit músics.