Al llarg de la seua història, Benidorm s’ha ocupat dels seus ciutadans discapacitats, encara que es tractava d’una atenció basada en el concepte de la caritat. Hi ha constància documental de l’existència al segle XVIII d’un hospital, que estava situat al carrer Major i que acomplia tasques de caritat i beneficència. El liberalisme del segle XIX el va desmantellar i des d’aleshores va ser la caritat privada qui es va fer càrrec dels disminuïts físics, psíquics i sensorials. A partir de les transformacions democràtiques sorgides des de 1975 va cobrar cada vegada més força la idea de substituir la caritat pel reconeixement dels drets humans de tots els ciutadans, fins i tot els disminuïts. El canvi més radical d’actitud ha estat en el tractament dels disminuïts psíquics, tot passant de l’aïllament en els manicomis tradicionals i després en centres educatius especialitzats fins a la tendència actual d’integrar-los en tots els aspectes de la vida social (educació, treball, oci, etc.)

A la nostra ciutat, el canvi de mentalitat es pot simbolitzar en associacions com ASMIBE, una organització no governamental sense ànim de lucre. La seua història és curta, ja que va nàixer el mes d’octubre de 1992. Va ser creada per tal de prestar una sèrie de serveis als disminuïts físics, psíquics i sensorials, sense límits d’edat. Tracta d’assolir que el minusvàlid gaudeixca de tots els seus drets: en l’educació, en la participació en la societat, en la rehabilitació, en el treball, en el desenvolupament de les seues capacitats, etc., perquè amb la plenitud de drets vindrà la seua integració social. Però ASMIBE no vol tancar-se a Benidorm i procura estar en contacte amb altres associacions d’aquest tipus d’altres localitats per tal d’assolir més efectivitat en el seu treball.

La manca inicial d’educadors, psicòlegs i fisioterapeutes en els centres educatius i les dificultats burocràtiques de l’administració per tal de fer efectiva la política d’integració escolar va ser la causa que va moure un grup de pares d’alumnes amb minusvàlues físiques i psíquiques a constituir-se com a associació. D’aquesta manera pensaven que podrien trobar solucions efectives a les necessitats educatives especials dels seus fills.

Encara que el problema escolar va ser el desencadenant, no era l’únic. Hi havia, a més, problemes per a la rehabilitació precoç i per a la fisioteràpia. Per tant, per tal de trobar solució als problemes esmentats, ASMIBE es va plantejar que les àrees d’actuació haurien de ser les següents:

1. a) Atenció individualitzada. L’associació presta atenció clínica a qui ho sol·licita. També hi ha informació i recolzament als pares, germans o cònjuges de minusvàlids que ho demanen. Hi ha valoració dels aspectes psicopatològics dels socis que ho necessiten. Orientació en qualsevol àrea d’habilitat funcional. També pot impartir els tractaments que requereixca cada cas concret.
2. b) Àrea educativa. Recolzament educatiu en els casos en que sorgeixen dificultats d’integració en el sistema educatiu. Establiment d’una via de comunicació entre els psicopedagogs dels diversos centres i els pares que ho sol·liciten. Jornades setmanals de sensibilització als IES i centres de formació ocupacional als quals hi assisteixen membres de l’associació per tal de previndre l’aparició de situacions d’intolerància. Intervenció psicològica en els aspectes que podrien dificultar el rendiment en la integració de la persona en el centre.
3. c) Àrea formativa. Creació de grups de formació de pares, de germans, d’equips d’ajuda mútua, d’autoajuda, etc. També es realitzen jornades, taules redones, convivències, etc., per tal de donar a conèixer l’associació i fomentar la investigació en les discapacitats. A petició dels membres de l’associació es creen cursos de formació en aspectes que es consideren interessants (asertivitat i habilitats socials, problemes de conducta, depressió, etc.)
4. d) Serveis. Es proposa i suggereix a la Junta Directiva els nous serveis que podria proporcionar l’associació. Així, s’oferta un servei d’atenció primerenca, establiment de relacions amb pediatria i neonatologia dels diversos hospitals, respirs familiars d’un dia o d’un cap de setmana, ajuda a la llar. A llarg termini, es preveu la creació d’un centre ocupacional, un centre especial d’ocupació, un servei d’inserció laboral, alternatives a l’habitatge, etc.
5. e) Activitats. L’associació organitza activitats recreatives, d’oci i esportives i fomenta la participació dels associats en les que organitzen altres institucions.
6. f) Voluntariat. Una font imprescindible de recursos per a una organització sense ànim de lucre és el voluntariat. Per tant, es procura aprofitar les diverses activitats per tal de captar voluntaris que posteriorment seran formats.
7. g) Finançament. A més de les quotes dels socis, es proposen projectes als diversos organismes que poden subministrar ajuda econòmica i recursos de diversa índole a l’associació. És fonamental conéixer les ajudes i subvencions a les quals tant l’associació com els seus membres poden acollir-se. Finalment es realitzen diverses activitats i se subministren serveis que puguen ser un mitjà de finançament per tal d’evitar una excessiva dependència de les ajudes dels organismes públics i privats.

Per tant, l’ajuda als minusvàlids i els seus familiars és la finalitat d’aquesta associació. Per a l’assoliment d’aquesta finalitat hi ha una activitat dirigida als membres de l’associació i una altra, dirigida a l’exterior. En la primera, cal destacar l’ajuda psicològica, educativa, de recerca de treball, etc. En la segona, cal destacar les campanyes de conscienciació dels ciutadans, l’obtenció d’ingressos, la captació de voluntaris, etc.

L’activitat d’ASMIBE ha assumit a canviar l’actitud de la societat cap als deficients de tot tipus. Estan deixant de ser considerats com una càrrega per a la societat als quals cal ajudar per raons humanitàries o de caritat. S’imposa cada vegada amb més força l’actitud de veure’ls com a persones amb plenitud de drets que mitjançant l’ajuda adequada poden integrar-se i fins i tot ser útils a la societat gràcies al seu treball. Això és un símptoma que la societat de Benidorm progressa en el respecte als drets de tots els seus ciutadans.