Art copejat que pesca el peix a flor d’aigua. És una pesquera d’hivern, època en què les moles d’agulla entren cap a la costa. Els pescadors de l’agullera van a la vista, amb un d’ells que fa de mirador i que ha de descobrir la pesquera pels senyals sobre la mar.

L’agullera consta d’una xàrcia copejada i una sèrie d’elements guarnits que permeten que l’art puga ser treballat. L’art té una llargària de quaranta-set braces i una altària de sis braces. Les parts que els mariners enuncien són les següents: la cala o calament, cap que va des del bot a l’art i que va guarnit al caló. La tiradora, cap que va des del llaüt a l’art també guarnit al caló. Els calons, cordells prims que van a morir a una gassa i eviten que la xàrcia s’enrede. També es diuen calons els mànecs de fusta amb rebaix perquè l’art es quede obert. Les surades o trossos de suro. La tressa del suro o cap que passa per les surades. La xàrcia o filat de cànem. La tressa del plom o cap que passa per les plomades. Les plomades, canuts de plom perquè la part inferior de l’art no sure.

També tenim que la xàrcia consta d’una sèrie de vessos fets de cànem i que són els següents: la cadeneta o ves de xàrcia més reforçat que uneix la xàrcia al plom i al suro. Les bandes o cames de la xàrcia, prolongacions laterals, d’una llargària entre els trenta i cinquanta metres. L’avançada, que és el ves de xàrcia que ix del cóp per la seua part inferior i es posa a l’altura de les bandes per a evitar que la mola de peix puga fugir si s’aplata. L’avançada és un element exclusiu de l’agulleta. El giró, que és el ves anterior al cóp amb la forma de falca perquè augmente l’alçada donant forma a la bossa de l’art. La boca del cóp, que és l’entrada del cóp. El cóp o ves de malla més grossa i cega –espessa. La corona, remat del cóp on va a parar el peix. Els cornials o cornialers, obertures laterals de l’art.

Les embarcacions que van a l’agulleta són dues: el llaütet de l’art i el bot. El llaüt és el que porta l’art i el bot fa funcions auxiliars. La tripulació habitual és de set hòmens, cinc al llaüt ( patró o mirador, vogadors, arriador i calador) i dos al bot (boters).

Per tal de capturar l’agulla cal tenir en compte que és un peix que nada per aigües altes, és per això que les tripulacions van a la vista per tal de trobar-les. Els dies més indicats per a la seua captura són els de calma blanca i també la temporada de la minva de gener. El mirador, aprofitant que la mar estarà com un espill, podrà descobrir fàcilment els senyals que marquen la presència del peix: les blanques, el brollet, la grisor, el llamp, el refoll i altres senyals similars (Llorca Ibi 2000:94-95).

El bol o calament de la xàrcia es fa en forma de cercle. Per tal de fer el bol una vegada descoberta la mola, el llaüt li dóna la cala al bot i es queda amb la cala de la tiradora. El llaüt fa el bol envoltant la mola i es queda amb els dos calons. Aleshores es desarmen els rems i comencen a halar de les bandes. Si l’art es llança més d’una vegada es diu que es fa rebol.