Segell, anomenat, també, segell de correus o segell postal. És un comprovant del pagament previ de les taxes d’enviaments efectuats per correu tradicional mitjançant una carta (vegeu carta TIC.) o targeta postal (vegeu targeta postal TIC.).

El primer segell de la història es va emetre al Regne Unit en maig del 1840. Era d’un penic anomenat Penny Black i mostrava la imatge de la reina Victòria. Fins a eixe moment, l’import de la correspondència era a càrrec del destinatari. Amb aquesta novetat, seria el remitent o emissor el que pagaria l’import. La proposta va ser de Rowland Hill, un parlamentari britànic que va tindre la idea després de viure una anècdota amb l’hostalera on ell s’allotjava. La dona va rebre una carta però no podia pagar l’import i la va tornar al carter. El parlamentari va pagar la despesa, pensant-se que no tenia suficients diners però en realitat eren dues raons per les quals la dona habia rebutjat obrir la carta. Com que ella no sabia llegir, el seu emissor li enviava les cartes buides i amb missatges xifrats a l’exterior del sobre per indicar com es trobava. Rowland, assabentat de les raons, així i tot, va pensar que si la carta haguera dut informació important, no haguera arribat mai al destí per no poder pagar-se. Per eixa raó que ell va fer la proposta de posar segells a la correspondència.

Va ser 10 anys més tard quan s’estableix a Espanya este sistema de pagament, l’1 de gener de 1850, amb la imatge de la reina Isabel II en els primers segells. Va ser en eixe any també quan a Espanya Correus ja disposa d’una flota pròpia de transport (vegeu Ortuño i Berte, Emilio PERS.).

Els segells, a mode d’etiqueta engomada o directament impresa, són tradicionalment rectangulars. Inicialment, duien fotografies o dibuixos de personatges famosos o de l’aristocràcia, sobretot els dels membres de famílies reials i dictadors o presidents. També mostraven esdeveniments de l’època o paisatges de llocs i es convertien també en un aparador per a la divulgació d’esdeveniments culturals i socials i de promoció i imatge d’un país.

Amb els primers segells apareixen els primers mata-segells amb la funció d’inutilitzar els segells que ja havien circulat.

Ja en el segle XX, els segells als anys 60 a Espanya, podien valdre entre una i quatre pessetes. Gràcies als Butlletins Municipals editats per l’Ajuntament de Benidorm, podem saber que, en octubre de 1959, el treball s’havia acumulat a l’oficina de Correus a l’estiu i l’administrador de Correus solicitava un carter interí. Això indica que a l’estiu la feina de l’enviament de correspondència augmentava per la quantitat de turisme que hi arribava.

Se sap que, també en octubre de 1959, va haver una despesa en segells municipals de 2.548 pessetes per enviament de cartes pagades al centre d’Administració Municipal de Barcelona.

També, i com a despeses derivades de les Festes Patronals de Benidorm de 1959, apareix una despesa de 125 ptes en segells d’una pesseta. Aquests segells anirien col·locats en un total 125 cartes enviades, segurament per comunicar a gent de Benidorm que vivia fora informació de les festes patronals.

Per eixa raó, i degut a l’augment de les correspondències a Benidorm, l’estiu de 1960 es contabilitzava i es publicava als Butlletins Municipals el nombre de segells venuts cada mes, i al mes d’agost de 1960 es van vendre, en total, 255.000 pessetes, entre l’Administració de Correus i els dos estancs que hi havia.

Hi ha constància que en agost de 1960, es va fer una proposta i petició a la Direcció General de Correus i Telègrafs per a la concesió d’un mata-segells especial commemoratiu del Festival de la Cançó de Benidorm per a l’any 1961 i després al llarg dels anys següents també.

Després d’això, molts han estat els segells que han tingut com a motiu Benidorm i els seus esdeveniments culturals i socials i de promoció, donada la seua popularitat i l’increment del turisme que ha hagut fins als nostres dies.

En l’actualitat no s’usen massa els segells si no és per enviar alguna alguna postal, ja que el correu tradicional ha estat substituït per l’ús del correu electrònic o qualsevol mitjà de comunicació o missatgeria instantània, que és molt més ràpida.