De l’anglés IM, Instant Messaging, descriu tot el conjunt de tecnologies i aplicacions que permeten comunicar usuaris amb missatges en temps real. L’enviament es realitza mitjançant dispositius connectats a Internet. Una gran diferència amb el correu electrònic (vegeu correu electrònic TIC.) és que aquest no és un mitjà instantani, ja que pot arribar en diferit i l’usuari normalment contesta en diferit i no instantàniament. Diríem que la missatgeria instantània és un mitjà de comunicació invasiu (vegeu mitjà de comunicació, TIC.) i el correu electrònic és un mitjà no invasiu, de forma que els usuaris poden veure i contestar els missatges quan poden o volen.

Per al funcionament és necessària la instal·lació d’un programari que actua com a client de missatgeria instantània. Els primers clients de missatgeria instantània que van aparéixer van ser: Yahoo Messenger, Hotmail MSN. Però actualment, aquestes aplicacions han estat substituides per altres aplicacions com SMS (vegeu SMS TIC.), Whatsapp (vegeu whatsapp TIC.), Line, Telegram o Hangout de Gmail molt més populars entre el públic.

Una de les característiques de la missatgeria instantània és que disposa d’un llistat de contactes, que ha d’estar definit prèviament a l’enviament d’un missatge, ja que aquest ha d’anar dirigit a algun usuari. També hi ha un llistat d’estats en els quals pot trobar-se un usuari (disponible, no disponible, invisible, etc), propis de la missatgeria instantània invasiva. D’eixa forma el remitent del missatge actuarà en conseqüència i sabrà també si la resposta podrà ser o no immediata.

També és possible agrupar contactes per fer un missatge en grup, similar al xat o canal de grup (vegeu xat TIC.). També permet adjuntar arxius o establir una videoconferència (vegeu vídeoconferència TIC.). (Corregit, 3-11-2018).