De l’anglés, Short Message Service, és un missatge curt de text disponible per a telèfons mòbils i pel qual s’ha de pagar. El va inventar un finlandés, Matti Makkonen el 1985. La seua popularitat va augmentar per la immediatesa de la comunicació i pel preu més econòmic que una trucada de veu. El màxim dels primers SMS era de 160 caràcters i donada esta característica de limitació (que realment era tècnica) fa que el llenguatge utilitzat es compose d’abreviatures comuns, substitució de sons i omissió de vocals i tinga característiques pròpies d’este tipus de missatges.

Existeix, fins i tot, un diccionari SMS, que inclou abreviatures comunament usades i emoticones. En l’àrea d’Educació, i degut a la popularitat d’este tipus de missatges, resulta preocupant que este llenguatge s’estenga a la resta d’àmbits d’ús del llenguatge que tenen els jóvens i augmenta la por que en uns anys els futurs adults només sàpiguen escriure d’estar forma.

Esta forma de comunicació va impulsar una nova forma de publicitat i comunicació des de les empreses cap a particulars. Com a anècdota, el primer missatge comercial va ser enviat l’any 1992 per Vodafone per a desitjar un Bon Nadal (Merry Christmas) al seus clients.

Esta tecnologia, que ja ha complit els vint anys, continua funcionant i el 2015 es van enviar 15 milions de missatges SMS per segon. No obstant, han aparegut altres tipus de missatges de text curts com són el whatsapp (vegeu whatsapp TIC) o qualsevol sistema de missatgeria directa o xat (vegeu xat TIC), que permet una comunicació més directa i, fins i tot, és gratuïta.

Per eixa raó, es pot pronosticar que difícilment podrà durar vint anys més esta tecnologia o, almenys, ser tan popular, com ho és ara, ja que, a poc a poc, va en declivi. (Revisat, 7-11-2018).