Instal·lació on es tenyien les xàrcies per tal d’augmentar la resistència a la humitat. Era un element indispensable en la infraestructura dels pobles pesquers. La situació dels tenyidors era vora mar. A Benidorm estava davant de l’actual museu marítim al passeig de Colom.

Per a dur les xàrcies a tenyir, els mariners les agafaven en bagades des de les embarcacions fins al tenyidor. En arribar-hi les baguejaven, és a dir, les estenien fent esses perquè s’eixugaren. Una vegada allà, les xàrcies podien tenyir-se de dues maneres: en blanc o amb degot. La xàrcia en blanc era la tenyida amb oli de llinassa, mentre que l’altra modalitat era la tenyida amb degot, tint fet de rosca –escorfa de pi– i quitrà. La rosca es posava en una mena de pica i amb una maça anaven colpejant-la fins que es feia pols. Aleshores posaven la rosca a bollir dins d’unes calderes de tres-cents litres d’aigua i feien el tint. Després es posava el degot a una pileta i s’hi feia passar la xàrcia que d’aquesta manera quedava tenyida. Actualment, amb les fibres artificials, no cal tenyir les xàrcies.