La saloma és un cant, el ritme del qual és aprofitat per a fer un esforç col·lectiu amb precisió. En feines com vogar en un llaüt, treure una barca a l’escar o cobrar una xarxa, els mariners s’ajudaven de la saloma de la mateixa manera que els soldats fan servir el redoble del tambor per a dur el pas. Les salomes són versos molt rítmics i monòtons que els mariners i pescadors canten a l’hora de fer una activitat que requeresca sincronització de moviments com la vogada o l’eixaguament de les xàrcies.

L’almadrava de bordonal o almadrava gran va ser controlada des del segle XVIII pels mariners de Benidorm que la van calar des de Roses a Sicília, fins arribar a Casablanca i Larraix. El cóp d’aquesta xàrcia necessitava d’un gran nombre de persones per tal d’hissar-lo acompassadament, fet pel qual moltes d’aquestes melodies es conserven en referència a l’art tonaire. De fet, és d’on s’han conservat fins fa poc més exemples d’aquest tipus de cançó. Alguna d’elles fins i tot cantada en italià com sant Pietro pescatore apresa pels almadravers que calaven aquest art a l’illa de Sicília.

Pel que fa a la saloma com a composició lingüística i musical, cal assenyalar que són unitats sintàctiques curtes i repetitives on les síl·labes tòniques marquen el moment de fer el moviment. Segons Josep Zaragoza, els almadravers coneixien salomes en valencià, castellà, italià i àrab, que són precisament els àmbits lingüístics que toca a l’almadrava controlada per benidormers i n’hem de suposar en occità i en portugués.

La raó de l’oblit de totes aquestes cançons és fàcil d’entendre: molts d’aquests oficis han desaparegut o s’usen màquines per tal de realitzar aquelles pesades feines.